Bones, em dic Zakaria Armas Benali i, com podeu veure, el meu nom i els meus cognoms poden crear confusions sobre les meves arrels, això perquè el nom pot pertànyer a diferents religions com poden ser el cristianisme, islam o judaisme. El cognom pot semblar castellà, és a dir, un embolic. Com si això fos poc, pel meu aspecte físic la gent de vegades pensa que sóc de llocs completament erronis. I per aquestes raons espero que després de llegir el text s’aclareixin tots els dubtes sobre els meus orígens.
És crucial destacar que els meus pares són originaris del Marroc, la qual cosa ha tingut un impacte significatiu en el meu desenvolupament lingüístic. Des de la meva infantesa, he estat escoltant l’àrab a casa, adquirint una comprensió d’escolta a través de l’oïda. Tot i així, expressar-me amb fluïdesa en aquest idioma ha estat complicat per mi, especialment pel que fa a la pronúncia i a la construcció de frases, a l’àrab.
Les freqüents visites al Marroc han estat una part essencial del meu aprenentatge, ja que era una oportunitat que “m’obligava” a aprendre l’àrab per poder comunicar-me amb la comunitat de gent d’allà. Malgrat que ja puc conversar amb els meus pares en àrab, encara experimento moments d’inseguretat i vergonya, especialment quan he de fer-ho davant d’un públic més ampli o persones amb les quals tinc menys confiança.
Vaig néixer a Barcelona i he passat tota la meva vida estudiant en aquesta ciutat. Això explica el meu domini del castellà, català i la meva capacitat per entendre l’anglès i el francès en certs nivells. La meva educació ha estat majoritàriament en castellà i català, amb una certa preferència cap al castellà en l’àmbit familiar i amb mi mateix; és a dir que quan parlo, al meu cap les veus són en castellà, i penso que per ara serà així, a menys que me’n vagi a un altre país a viure i m’acostumi tant al llenguatge que m’oblidi del castellà. Però puc dir sense cap problema ni dubtar-ho que amb mi mateix sempre parlo en castellà, perquè em resulta un milió de vegades més fàcil.
Aquesta preferència va resultar en algunes dificultats inicials quan vaig entrar a l’ESO, ja que em costava expressar-me amb fluïdesa en català. No obstant això, amb el temps, he millorat i ara em desenvolupo amb més comoditat en aquest idioma, tot i que llegir i conversar se’m complica una mica més.
En resum, podem veure reflectida la diversitat de les meves arrels familiars i de les experiències viscudes. Malgrat alguns reptes, bastants, estic compromès a continuar aprenent i millorant en aquest viatge d’aprenement de llengües.