Jo he nascut a Barcelona. I els meus pares han nascut al Pakistan. Des de petita parlo l’urdú a casa. La meva mare em va ensenyar a escriure’l i a parlar. Quan tenia aproximadament cinc anys, vaig aprendre a escriure l’alfabet de l’urdú i els noms dels animals i les accions. La meva mare també m’ensenyava les paraules bàsiques de l’anglès i els números perquè tingués més facilitat a l’hora de fer els exercicis.
Durant P3 fins a P5, no sabia molt català i castellà. Però a mesura que el temps passava, vaig començar a entendre’l i a parlar perfectament. També ens ensenyaven anglès i no tenia gaires dificultats per entendre’l. Faig i feia els exercicis molt fàcilment.
Vaig anar creixent i el castellà, català i l’anglès eren molt normals per a mi. És a dir, ja no tenia dificultats per entendre’l. També vaig començar a aprendre àrab. Sé llegir perfectament l’àrab, però encara necessito la traducció per entendre què significa.
Després d’un any que entrés a l’ESO, una de les meves amigues em va recomanar l’anime i els mangues. L’anime són sèries animades fetes en japonès. D’aquesta manera he començat a entendre algunes paraules del japonès, tanmateix, encara no el puc parlar gaire. Encara només sé paraules bàsiques.
No fa molt, també em vaig descarregar una aplicació per a aprendre xinès. És molt interessant com pronuncien cada cosa en un idioma curiós. Per exemple: “Bú, xièxiè”, que significa: “No, gràcies”.
Al principi, quan vaig començar a aprendre’l, em va semblar graciosa la pronunciació. Això no obstant, ara ja m’hi he acostumat.
Últimament, també estic interessada a aprendre coreà. Hi ha diversos grups coreans que canten en coreà com: Enhypen, TWICE… Gràcies a aquests grups, també estic començant a aprendre una miqueta el coreà.
Ara les llengües que m’agradaria aprendre són el francès, l’italià i el turc. Així, amb interès podré experimentar la curiosa diversitat de les llengües.