Des de ben petita, parlava dos idiomes, el castellà i el català, però en néixer el meu germà, vam acostumar-nos a parlar únicament en castellà per facilitar-li l’aprenentatge. I actualment, a casa, parlem el castellà majoritàriament, però a vegades també el català, però molt poc.
En l’actualitat, tinc la sort d’entendre cinc idiomes, el castellà, el català, l’anglès, el francès i l’italià. Però aquests, els únics que no parlo a la perfecció, són el francès (perquè actualment estic aprenen i em costa molt) i l’italià, en sabia molt d’italià, malgrat no parlar-ho diàriament, però he perdut molt. Les úniques llengües que sé llegir són les 5 d’abans, tot i que al francès em travo.
El castellà i el català els vaig aprendre des de ben petita, ja que la meva família és del sud, aleshores parla castellà, i el català, perquè vaig a una escola catalana i perquè visc a Barcelona, i vulguis o no, aquí parlem el català. L’anglès, també des de ben petita, amb 3/4 anys, ja vam començar a fer classes a l’escola, i un cop vaig entrar a la primària, vaig voler apuntar-me a una acadèmia i em vaig apuntar. I actualment, fa nou anys, que vaig prendre aquella decisió, una de les millors de la meva vida. I ara, amb catorze anys, ja parlo quasi perfectament l’anglès i amb un nivell alt. L’italià va venir de sobte, el meu pare va anar una temporada a Itàlia quan era adolescent, aleshores en va aprendre moltíssim. Quan em vaig adonar, jo volia que m’ensenyés a parlar-ho, i així va ser, per part seva, em va ensenyar tot el que va poder, i el que se’n recordava, però, per una altra banda, jo, volia aprendre més, aleshores, em vaig posar a aprendre’l pel meu compte, mirant vídeos de YouTube, mirant pel·lícules i sèries italianes, i així, me les vaig apanyar, i vaig arribar a un bon nivell d’italià, fins que vaig començar a l’ESO, quan vaig entrar, ja quasi no en tenia temps per dedicar-li, i el vaig deixar apartat. Seguidament, a l’ESO, em van donar l’opció de fer l’optativa de francès, i és clar, la vaig escollir perquè així en el futur m’afavoria positivament.
D’estratègies no en tenia, tenia ganes i motivació, i això, afavoria molt, i els aprenia fàcilment. Però al moment en el qual no posaves ganes perquè no t’interessava o ho veiessis molt difícil, això empitjorava, i no podràs avançar.
La llengua castellana i catalana, les utilitzo habitualment, l’anglès, també el parlo molt sovint, en canvi el francès únicament el parlo en les classes de francès, i l’Italià, ja no el parlo. L’any 2015/2016, vaig viatjar un mes a Nova York, i m’ho vaig passar genial, era molt petita, i quasi no me’n recordo de res, però el que sí que recordo era de com era de feliç quan parlava amb la gent anglesa. Jo em sentia gran, perquè parla un idioma diferent de l’habitual i a més, amb gent que no coneixia de res. En 2018 aproximadament, vaig anar a Itàlia. I si, allà vaig parlar Itàlia, no parla sempre, perquè em feia molta vergonya, però el que parlava, m’ho passava genial.
En conclusió, tot i que amb la llengua que més còmode en sento és el castellà, actualment n’estic oberta a aprendre qualsevol idioma. Perquè els trobo molt important pel futur i a més tens més opcions de viatjar a altres països per poder-los parlar, fins i tot t’hi podries anar a viure. Així que, per la meva part, vull aprendre tots els idiomes possibles.