Em dic Karima i tinc 14 anys. Vaig néixer a Bangladesh i vaig arribar a Barcelona quan tenia dos anys. Parlo bengalí, català, castellà, anglès i entenc perfectament l’urdú i l’hindi.
Els meus pares són de Bangladesh. El meu pare sap parlar en bengalí, hindi, urdú i castellà. La meva mare parla bengalí, hindi, urdú, anglès i castellà. El meu germà i la meva germana parlen en bengalí, català i castellà.
La meva llengua materna és el bengalí i és la llengua que parlo a casa amb la meva família. El català, el castellà i l’anglès els vaig aprendre a l’escola. El català, el parlo només amb els professors, el castellà amb els meus amics i a tot arreu, i l’anglès el parlo quan vaig de viatge o amb algú que no parlem la mateixa llengua. L’urdú i l’hindi són llengües molt semblants i les entenc perquè de petita mirava sèries en hindi amb la meva mare. Abans també sabia parlar en hindi, però amb el temps l’he anat oblidant i ara de vegades miro sèries i pel·lícules en hindi per no oblidar-me’n.
De vegades he de fer de traductora quan vaig amb la meva mare a algun lloc i ella no entén gaire el que li estan dient o no sap com dir una cosa. Recordo que quan tenia nou anys, un dia a l’escola una professora em va demanar que l’ajudés a traduir unes preguntes a un company de la meva classe, perquè aquell company havia arribat de Bangladesh feia poc i no sabia parlar en català ni castellà.
Jo m’identifico amb el castellà perquè és la llengua que més parlo i també és la llengua amb la que sempre penso i somio.
Totes les llengües del món són molt importants. Jo valoro molt totes les llengües que conec i que parlo i em sento una persona afortunada per saber molts idiomes.
Karima Jannat