Hola, bon dia. Em dic Nicole i explicaré la meva vida en relació a les llengües.
Començarem per la meva llengua materna que és el castellà, és la llengua que parlo amb els meus pares, la meva germana, els meus amics, la meva família, bàsicament és la llengua que parlo amb tothom perquè és amb la qual em sento millor (encara que he d’admetre que m’agradaria parlar català, però la vergonya sempre em guanya).
A casa meva es parla castellà ja que tota la meva família és de Veneçuela, o al menys gran part, també una part de la meva família parla anglès ja que gràcies a la situació del país moltes persones han hagut de marxar a l’estranger.
En arribar a Barcelona el 9 d’octubre del 2019 ens va costar una mica haver de canviar tot l’idioma, sobretot a mi ja que em van baixar les notes, em costava parlar amb les persones i arribava a sentir-me molt sola.
A diferència dels meus pares, ells no han après català encara i com que no treballen atenent a persones, no ho necessiten al 100%. He de reconèixer que ells s’esforcen a aprendre’l de mica en mica amb el que jo els els ensenyo.
A la meva germana no li ha costat gens aprendre el català, era una nena de dos anys quan va arribar aquí i ara mateix que en té quatre entén perfectament el català, és una llengua que malgrat tenir les seves dificultats mai està de més aprendre-la.
Per concloure, només afegir que espero acabar parlant perfectament el català i que sigui una llengua que se’m pugui donar realment bé.