Меня зовут Елизавета, и я родилась в России, где единственным официальным языком был русский.
Em dic Elizaveta i vaig néixer a Rússia, on l’única llengua oficial era el rus.
Començant aprenent aquell idioma per les paraules de la meva mare i acabant per les classes de gramàtica i escriure a la meva escola. Ha estat la primera llengua que he après i encara és una de les que valoro més en la vida i que per a mi és una de les més especials.
Després d’un temps, quan tenia aproximadament uns sis anys, em va ser introduïda la llengua anglesa. Quan era petita, abans de saber l’anglès, sempre parlava un idioma no existent que era jo imitant l’anglès. Vaig tenir l’interès d’aprendre anglès en aquell moment, però em va aturar un gir a la meva vida que va canviar absolutament tot.
Pel 2018, em vaig trobar a l’aeroport sentint veus parlant en anglès i un idioma que mai havia sentit, el castellà. Passat un temps, ens vam establir a Lleida, Catalunya. Vaig començar a anar a una escola nova i quan vaig entrar només em sabia 4 paraules: “Sí”, “No”, “Gràcies” i “Hola”. Va ser molt difícil d’entendre què passava al meu entorn, no entenia res a les classes i ningú em podia explicar res, ningú sabia rus. Em vaig esforçar molt i volia parlar aquesta llengua per poder comunicar-me i aprendre. En intentar fer amics, vaig rebre assetjament escolar quan la gent de la meva classe sentir com parlava en la meva llengua amb la meva mare. Quan li vaig explicar allò que m’estava passant, em va canviar d’escola i vaig tenir amics reals per primera vegada a Espanya, però tot va acabar molt ràpidament quan va començar l’epidèmia de COVID-19.
Més endavant, al començament del 2020, quan la situació de la COVID ja era millor, ens vam mudar a Barcelona. Em vaig inscriure a l’escola “Baixeres”, per fer 6è de primària. No era tan difícil com en les meves passades escoles encara que també una nena amb els seus amics em feien assetjament escolar per ser de la meva nacionalitat i pel meu accent que abans tenia. Aquell any vaig anar a suport de català, per començar a aprendre colors, noms i els bàsics. Em costava fer amics perquè estava moltes classes de suport i molta gent no em prenia com a persona, per dir-ho en alguna manera.
L’any 2021, vaig acabar primària i em va comprar un nou ordinador, com a regal. El primer que vaig fer és instal·lar-me jocs. Em vaig adonar que en molts dels jocs, tothom parlava anglès. Fent pràctica i llegint com la gent es comunicaven entre si en aquells jocs, vaig anar aprenent anglès, a poc a poc fins que vaig tenir un nivell per poder-me comunicar amb els meus amics per internet.
Als finals de 2021, va ser quan vaig entrar a l’ESO, no estava preparada per tot el pes que hi hauria a sobre de la meva esquena. Aquell any el meu català va millorar moltíssim i castellà també. En contra l’anglès, em resultava molt fàcil, ja que dins del temps que aprenia anglès, em vaig enamorar moltíssim d’aquell idioma i el vaig perfeccionar el màxim que podia en línia.
Ara és 2023, i vull comentar una cosa que abans ha sortit en el meu, la discriminació cap a la meva llengua. Per la guerra que està passant contra Rússia i Ucraïna ara mateix, a vegades hi ha qui em sent parlar rus i mostra un odi instantani cap a mi, i no crec que això sigui gaire just i em fa posar trista.
La veritat, ara, en acabar d’escriure aquesta autobiografia sobre les meves llengües me n’adono de com és de fascinant que les llengües et puguin obrir tantes portes i tantes oportunitats. Cadascuna de les llengües que he après són únicament boniques i reben un lloc especial en el meu cor i en la meva ment. Vull ser millor encara en totes les llengües que parlo ara i espero que ho aconsegueixi per un futur millor.