Des del primer crit que vaig llençar al món, la llengua catalana va ser la melodia que em va acompanyar. La meva infància va estar repleta de paraules catalanes que rebotaven per les parets de casa meva, fins a arribar al meu cap. Malauradament, a mesura que vaig créixer una mica més, vaig notar com el castellà corrompia el meu vocabulari i afectava la meva manera d’expressar-me.
Quan vaig començar a aventurar-me en el món de l’anglès, les paraules i la gramàtica em feien jugar una mala passada. Les meves primeres interaccions amb aquesta nova llengua van ser desentusiasmants, i a més plenes d’errors. Era com si les paraules angleses es resistissin a ser dominades per mi.
A mesura que vaig créixer, vaig prendre consciència de la importància de preservar i enfortir la meva llengua materna. La meva infància va estar temptada pel castellà, però amb el temps vaig descobrir que aquesta llengua no m’aportava emocions gaire positives, i va ser això el que em va fer expulsar gran part d’aquella manera de parlar malmesa pel castellà.
Amb el temps, un nou amor lingüístic va sorgir a la meva vida: el japonès. Amb un interès apassionat per al país on és parlat, vaig decidir fer d’aquesta llengua una nova branca del meu coneixement. Vaig trobar la bellesa en els kanjis japonesos i una melodia única en la pronúncia de les seves paraules i frases. Cada regla gramatical i cada nova paraula apresa no feien res més que enriquir la meva experiència, augmentant exponencialment la meva motivació al contemplar la realitat del meu progrés.
En convertir-me en adolescent, vaig obrir les portes al món digital i les xarxes socials. Abans ja n’utilitzava alguna, però va ser en aquest moment que vaig començar a utilitzar-ne de noves, i va ser la meva mania al castellà que va fer que tot el contingut que consumís fos en llengües alternes. La llengua principal de tot aquest contingut era i és l’anglès. Les xarxes socials, i les notícies em van oferir una finestra al món anglès, que junt amb la meva nova motivació per aprendre’l van millorar notablement la meva habilitat amb aquest idioma.
A mesura que vaig créixer més, la claror del meu futur va prendre forma dins meu, i vaig decidir que el xinès seria la meva propera conquesta lingüística. Aquesta elecció no va ser pas fruit de la casualitat, sinó una decisió basada en la percepció del paper clau que segons els meus plans Xina jugarà en el meu futur. Encara no m’he pres gaire seriosament l’estudi d’aquesta llengua, vist que ja em trobo estudiant-ne dos a la vegada, i el meu temps també pertany moltes altres activitats. Però quan domini totes les llengües que em trobo estudiant actualment, acolliré aquesta llengua amb molta més profunditat.
En retrospectiva, durant l’irregular camí de la meva vida, he interactuat amb una àmplia varietat d’idiomes, i he lluitat, segueixo lluitant, i lluitaré per aprendre’n més dels que em van inculcar des de que vaig néixer. Des de les meves arrels catalanes fins a les branques japoneses i xineses, passant per l’anglès, cada idioma que he començat a aprendre ha estat com una finestra que s’obre a noves cultures i perspectives. En cada paraula, he descobert la riquesa de nous mons on teixeixo la meva història, una història que continua evolucionant amb cada nova llengua que el meu ser absorbeix i poleix.