Em dic Santino, tinc 14 anys, vaig néixer aquí a Barcelona, i els meus pares són de les Filipines. Per això des que soc petit, em parlen en ilocano. Vam deixar de viatjar a les Filipines, i vaig deixar d’utilitzar la llengua ilocana, perquè començava a aprendre el català i el castellà. Al final se’m va oblidar parlar en ilocano. Vaig anar dominant el català, i sobretot el castellà, i també vaig començar a aprendre l’anglès a l’escola.
Actualment només tinc coneixement de català, castellà, una mica d’anglès. L’ilocano només l’entenc. Acostumo a parlar, pensar, somiar i emprenyar-me en castellà. La llengua que m’agradaria parlar i aprendre és el xinès. Desitjo tornar a aprendre l’ilocano i el tagal, ja que aquest any tornaré a les Filipines, i no sé com m’ho faré per comunicar-me amb els meus familiars. La gent pensa que el tagal i l’ilocano són el mateix. Malgrat que tenen similituds, són completament diferents, i ara us explicaré una anècdota relacionada amb això que us acabo de comentar.
Fa temps, em vaig trobar amb el meu tiet pel carrer, i va començar a parlar-me en tagal, clarament no el vaig entendre, però igualment li vaig dir que sí amb el cap, i va riure’s a riallades. A dia d’avui no entenc per què.
Santino Rimando