Les llengües que parlo principalment són: el noruec, l’espanyol, el català i l’anglès. Parlo aquestes llengües principalment perquè les parlo a casa.
Des de molt petita ma mare ha volgut que parli noruec, sempre m’ha parlat en el seu idioma i fins i tot quan tenia més o menys 6-7 anava a un lloc que t’ensenyaven noruec els dissabtes. Sempre m’ha agradat parlar aquest idioma, però és molt decebedor que no em vagi tan bé escriure en noruec. Així que li vaig prometre a la meva mare aprendre millor el seu idioma per poder comunicar-me millor amb la meva família. No vol dir que no ho faci, però definitivament hi ha coses que hauria de saber que encara estic aprenent.
L’espanyol el parlo perquè vaig néixer a Espanya i perquè el meu pare el parla. Mai se m’ha complicat parlar el castellà, ja que és una llengua que utilitzo cada dia per comunicar-me amb la gent. Però hi ha una excepció, per exemple, quan anava de petita a Noruega i em quedava molt de temps allà, m’oblidava una mica del castellà, però res greu. Acostumo a parlar quasi sempre el castellà. Amb les meves amigues, gairebé sempre parlo l’espanyol.
L’anglès mai m’ha costat parlar-lo, ja que la meva mare sempre es va esforçar en què l’aprengués. Però si haig de dir la veritat no sé anglès per l’escola, el vaig aprendre gràcies a les xarxes socials internacionals, perquè sempre m’han sortit vídeos en anglès.
Finalment, el català. Jo el català no el parlo a casa, ja que cap dels meus pares van néixer a Catalunya o a un lloc on el parlin. M’agradaria dir que el parlo bé ja que visc a Catalunya, em costa més del que m’hauria de costar. I com que solament el parlo a l’institut, quan hi ha vacances m’oblido de com parlar-lo. Però sé el vocabulari bàsic i sé parlar català