El 3 d’agost del 2009, a Barcelona vaig néixer,
des de petita, en català amb la família vaig créixer.
Però la família del meu pare en castellà conversa,
els meus avis d’Andalusia van néixer amb fermesa.
La meva àvia de la Rioja va venir a Barcelona un dia,
a poc a poc va aprendre el català, amb esforç i alegria.
Ara parla perfectament, malgrat els seus esforços passats,
els seus esforços incansables han donat els seus fruits, veritats.
A l’escola sempre en català parlem,
però ara que soc gran, amb el pare en castellà conversem.
La seva família sempre en castellà ha parlat, i per això,
la llengua castellana per ells és estimada i manada.
Malgrat tot, el català sempre serà la meva llengua preferida,
la llengua de la meva ciutat, de les meves arrels compartides.
Barcelona, ciutat natal, en català em va acollir,
i per sempre en aquesta llengua, jo vull viure i existir.