Bon dia, em dic Dhairya, tinc catorze anys i he nascut a Barcelona, però la meva família és de l’Índia.
La meva llengua materna és l‘hindi, llengua que es parla a l’Índia. Aquesta llengua la parla tota la meva família, per la qual cosa he acabat aprenent jo també. Apart de l’hindi a casa he après l’anglès i el castellà. Els coneixements de castellà que tenen els meus pares només em van ajudar fins sisè de primària, després ho he hagut de fer tot jo, amb ajuda dels amics. I en quant al català he estat sol, als meus pares no se’ls dona bé, pel que sempre he hagut de dependre dels amics i professors per preguntar dubtes. Ara faig tercer d’ESO, i he començat a aprendre francès, hauria d’haver començat fa dos anys però no vaig poder, encara i tot he aconseguit agafar els meus amics i companys. Em costa molt però ho intento, no em deixo deprimir pel gran camí que hi ha entre els meus coneixements de francès i el dels meus companys, gràcies a això he arribat a on estic.
A casa, des de fa poc, els meus pares m’han començat a fer classes de punjabi, que és la llengua que es parla al Punjab, regió al nord de l’Índia. Es reconeix la llengua perquè és principalment parlada per les persones sikistes, jo sóc hinduista; com que la meva família prové d’alla en saben; per cert els meus familiars ara viuen a Nova Delhi.
Gràcies que el meu avi era camioner, ara tinc alguns coneixements d’urdú, la llengua de Pakistan, i algunes paraules del nepalí, la llengua que es parla a Nepal. Jo he viscut aproximadament dos o tres anys a l’Índia; allà, a l’escola, vaig perfeccionar el meu hindi, també a l’escola em van ensenyar una mica de sànscrit, una llengua de les més antigues del món que encara es parla. Els primers textos d’aquesta llengua daten aproximadament del cinc mil abans de crist, i es creu que pot ser que tingui influència en el llatí per la qual cosa pot tenir relació amb algunes llengües romàniques. El que és clar és que les restes arqueològiques indiquen l’existència d’esvàstiques en algunes gerres trobades a la península ibèrica.
En conclusió, la meva biografia lingüística fins ara ha sigut molt divertida, en el futur…