Jo em dic Zunera i tinc 14 anys. Vaig néixer a Pakistan, a la ciutat de Sargodha. Quan tenia 9 anys vaig venir a Espanya, a la ciutat de Barcelona. Em fa cinc i mig anys que estic aquí. Visc a la Rambla del Raval. La meva llengua materna és el punjabi i a casa meva parlem punjabi i urdu. Urdu és una altra llengua que parlem a Pakistan.
Vaig a un institut prop de casa i es diu Miquel Tarradell. Jo parlo urdu, punjabi, anglès, castellà, català, una mica de francès, una mica de bengalí i també hindi. A mi m’agrada molt aprendre llengües diferents com per exemple ara estic aprenent bengalí i hindi. Tinc amics de diferents països i m’ensenyen a parlar la seva llengua materna. Quan jo era petita i vivia a Pakistan m’agradava molt aprendre anglès, tenia una tieta i ella m’ensenyava a parlar anglès. Em deia que jo tenia molta memòria i cada cop anava aprenent més i més. Jo de gran, o sigui després de estudiar, vull ser doctora, vull tenir el meu propi hospital i ajudar els pobres que no tenen diners. Sera un hospital gratuït només per als pobres.
Jo en realitat estic en dubte perquè també vull ser militar. A casa meva les dones fan de casa i els homes van fora a treballar. Jo vull ser una persona única i fer les coses a la meva manera. Jo vull ensenyar a un home que una dona també pot anar a fora a treballar. Jo vull ser militar perquè en el meu país venen terroristas, entren a les escoles i maten nens petits, a mi això em fa posar molt trista, però molt.
Perquè ells també son fills d’algú i uns pares si perden els seus fills es sentiran totalment trencats. Quan sigui militar posaré totes les meves forces per aconseguir la pau i més felicitat.
Ho aconseguiré, segur que si.