Em dic Diana, vaig néixer el dia 20 d’agost aquí, a Catalunya, específicament a Barcelona. Les llengües que parlo actualment són el castellà i el català. La meva llengua materna és l’ilocano, que és un idioma del meu país d’origen, les Filipines.
Ara explicaré una mica com vaig aprendre l’idioma. Els meus pares són de les Filipines i per aquest motiu des de petita m’han estat parlant en ilocano i així el vaig començar a parlar. Als tres anys vaig entrar a l’escola i allí és on vaig descobrir dos idiomes nous: el castellà i el català. Cada vegada parlava més en aquestes dues llengües i com a conseqüència m’oblidava a poc a poc de la meva llengua materna. Vaig arribar a 4t de primària i vaig descobrir que era bona en anglès. Quasi sempre treia excel·lents i notables, això va provocar que m’interessés més per aprendre’l.
Hi ha un munt de llengües en el món i m’agradaria aprendre l’italià, el portuguès i l’àrab. Aquest darrer l’estic entenent gràcies a amigues del Marroc i per últim i molt especialment el tagal i l’ilocano. Primerament, perquè els meus pares em diuen que és important per poder comunicar-me amb els meus familiars que viuen a les Filipines i també perquè vull poder parlar amb els meus pares. Ells m’entenen quan els parlo en castellà, però a vegades no ens entenem gaire i canvia la meva visió sobre aprendre els dos idiomes per poder parlar amb ells perfectament sense que hi hagi cap confusió.
Finalment, per a mi la diversitat lingüística mola i és divertida, ja que tens molt de coneixement en el cervell. És interessant que la gent pugui parlar més d’un idioma.
Diana Dionio