Em dic Pol, vaig néixer a Catalunya, on parlo català, la meva llengua. En primer lloc, he de dir que el català és una llengua en la qual estic molt a gust parlant-la i en darrer terme també he de dir que el castellà és un altre idioma en el qual em sento molt a gust i còmode.
Ara bé, he de confessar que el català com a tal no és la meva llengua materna, la meva llengua materna com a tal és el gallec, l’idioma que parla la gent que viu a Galícia, on el meu avi va néixer i créixer.
No obstant no és un idioma que la meva mare parli amb regularitat i tampoc té accent. Però amb relació a això he de dir que a vegades utilitzem l’idioma, més que res per a fer broma, diem alguna frase en gallec amb l’accent molt marcat i ja està.
Així doncs, he de dir que el gallec no és un idioma que entengui del tot, sé reconèixer algunes frases curtes tot i que el sé parlar, encara que quan el parlo semblo més un robot que algú d’allí.
De fet, quan vaig començar a parlar-lo recordo que és com si parles en castellà, però anava canviant l’entonació d’algunes frases.
Així doncs, he de comentar que és un idioma que no surt del meu àmbit familiar i quan jo era petit quasi no fèiem menció de la nostra localitat d’origen, però ara que he crescut em sento molt més connectat amb el gallec.
Finalment, vull dir que si hagués d’escollir un idioma sens dubte escolliria el català, doncs és l’idioma amb el qual vaig néixer.