Avui vinc a parlar de la meva relació amb les diferents llengües que parlo. Primer de tot parlo 4 idiomes diferents, el primer és el català, que el vaig aprendre gràcies a l’escola perquè cap dels meus pares són catalans; la veritat no m’enrecordo molt de com el vaig aprendre però no em va costar gens ni mica i ara el parlo amb fluïdesa. El segon idioma és l’anglès, que vaig aprendre la part de la pronunciació de veure sèries i pel·lícules i escoltar música i la part gramàtica de la meva mare. Aquests han sigut els idiomes amb què no tinc una relació directa i ara parlaré dels dos idiomes amb què sí que en tinc. De part de la meva mare és el noruec, la meva mare és de Noruega, d’un petit municipi que es diu Søgne, llavors com la meva mare és de Noruega vaig aprendre el noruec i el parlo fluid sense problema i l’escric bastant bé, però encara em falta aprendre. I l’últim és el castellà de part del meu pare, que és de Las Palmas de Gran Canaria, que l’escric molt bé encara que faig alguna falta d’ortografia i el parlo sense cap problema. Doncs aquesta és la meva autobiografia lingüística, espero que hagi sigut una mica interessant.