Bé, jo soc en Zakaria, i abans de res penso que és important explicar que els meus pares són del Marroc. Això comporta que des de petit he sentit parlar àrab a casa meva, i com que els nens petits aprenen coses per l’oïda, doncs jo entenia la majoria de coses que deien, tot i que era incapaç de parlar-lo, perquè no em sortia. Actualment, també m’embolico una mica amb les frases, l’entonació i la pronúncia, cosa molt important en l’àrab.
Una cosa que també va influir molt en el fet que actualment entengui l’àrab, és el fet d’anar al Marroc amb certa freqüència. Allà algunes persones també parlen una mica de castellà, però jo mateix, per sortir de casa, procurava fer ús de l’àrab.
Així doncs, les raons principals per les quals parlo l’idioma natiu dels meus pares són per escoltar-lo a casa a les converses entre els meus pares i per haver viatjat diversos estius al Marroc.
Jo vaig néixer a Barcelona i porto tota la vida estudiant aquí, cosa que explica que parli castellà, català, una mica d’anglès i una mica de francès. A més a més, tot i que els meus pares sempre m’hagin parlat en àrab, també hi barregen una mica de castellà. Per exemple, si em diuen una frase amb cinc paraules, doncs dues d’elles són en castellà. D’aquesta manera vaig aprendre dos idiomes a la vegada.
La raó per la qual parlo català és molt simple: per l’escola. Però això no significa que sempre l’hagi parlat amb normalitat. A la meva escola la majoria de classes es fan en català, però amb els meus amics i a classe jo parlava en castellà, cosa que em va complicar moltíssim que parlés fluidament en català quan vaig entrar a l’ESO, perquè quan vaig arribar no podia dir més de dues paraules seguides en català sense fer un gran esforç.
Ara jo crec que encara no el parlo gaire bé i que em queda bastant per aprendre, però també penso que he fet un gran avanç amb l’idioma.