Des de ben petit, que parlo el català i el castellà a casa, amb el meu pare parlo el català i una mica l’anglès, i amb ma mare i ma germana el castellà, totes elles, les puc parlar llegir i entendre.
Un dels meus objectius, actualment, és aprendre l’alemany, ja que he anat tres cops a alemanya i em sembla un idioma bastant fàcil, encara que la gent sempre digui que és estrany i complicat, personalment, em recorda molt a l’anglès, l’únic és que quasi totes les paraules estan compostes, per lo tant, a la que ja saps unes quantes paraules ja pots parlar-lo, té més de sentit del que sembla, l’únic que es fa un poc difícil la seva pronunciació.
Quan viatjo, normalment utilitzo l’anglès, encara que la meva pronunciació no és massa bona, es lo suficient per poder mantenir una conversa entenedora, amb algú que parla una altre llengua i té un altre accent. Un dels idiomes que parlo amb més facilitat és el castellà, ja que la meva àvia era d’Andalusia, concretament d’un poble de les afores, ella parlava molt ràpid, jo i les meves tietes érem els únics que sabíem entendre el que deia, a part, em feia molta gràcia quan es menjava algunes de les lletres de les paraules, per exemple deia en comptes actimel, deia actimé, i així amb quasi totes les paraules, a mi, se m’ha quedat part de l’accent ja que a vegades ma mare em diu que parlo igual que ella, ja que a vegades hem menjo les últimes consonants i parlo molt ràpid, a vegades és un avantatge, i a vegades no, ja que a l’hora d’exposar, m’és difícil parlar calmat i pausadament, però si em concentro i em poso, puc calmar-me i fer una exposició fluida i entenedora.