Autobiografia
La meva família parla diferents idiomes, i això m’ha ajudat a entendre millor les cultures. A casa, parlem sobretot anglès i urdú. L’urdú és més càlid, sobretot quan els meus pares parlen amb els avis o amb la família. Podria dir que l’anglès és el meu idioma principal per comunicar-me amb les meves germanes, alguns amics i els cosins, etc. De vegades, barregem paraules d’anglès i urdú sense adonar-nos-en.
La meva millor amiga Nàdia és del Marroc i sempre estic amb ella i la seva família. He après moltíssimes coses en darija i ara me n’estan ensenyant encara més perquè a l’estiu aniré dos mesos al Marroc amb ella.
Encara que sé més de 6 llengües, la meva llengua favorita és la meva llengua materna, que és el panjabi, i m'agrada parlar en la meva llengua materna més que en les altres.
Crec que mantenir la llengua materna és essencial per conservar les arrels i no perdre el contacte amb la història i les tradicions dels nostres avantpassats. A més, cada llengua ens obre una nova manera de veure el món, i l’ilocano és una peça clau de la meva identitat.
Les meves llengües maternes són el guaraní i el castellà. Jo vaig començar a parlar el guaraní quan vaig anar al Paraguai, que va ser als 4 anys.
Al Caixmir el dialecte originalment s’escrivia en l'alfabet sharada. Però ara en l'actualitat s'escriu amb l'alfabet persa, que és de Pèrsia. També és un idioma SVO, que significa que primer s'ha d'escriure el subjecte, després el verb i al final del tot l’objecte. És com el català.
Per últim, una llengua que no sé parlar, però sé dir unes paraules, és l’aimara, una llengua de Bolívia, el país de la meva mare. No sé dir gaire més que tres paraules, pel fet que la meva mare no em parla en aquesta llengua.
Des que era petit la meva mare em forçava més a parlar un bon francès i entendre'l sense problemes, en canvi, el meu pare s'esforçava menys i sempre em parlava una barreja de castellà amb una mica d'italià.
L’última llengua que he començat a aprendre aquest estiu és el grec. Em feia especial il·lusió aprendre-la, ja que m’interessa molt la mitologia i la cultura clàssica. No s’assembla en res a les llengües que he estudiat fins ara, perquè ni tan sols hi comparteix alfabet, però és un repte que m’he posat a mi mateixa.
Encara que els meus pares parlin en tagàlog, perquè es puguin entendre, ja que un parla en bicolano i l’altre en ilocano, mai he pogut comunicar-me en aquestes tres llengües de Filipines. Només sé dir poques paraules, però si jo tingués ara mateix una conversa amb aquestes llengües, ningú i ni jo mateixa m’entendria.