Ágata
Quan vaig entrar a l’institut vaig escollir l’alemany, i ara sé la gran part de les coses bàsiques de la llengua alemanya i sé comunicar-me bastant en el més bàsic i cada any aprenc coses noves en alemany.
La diversitat lingüística mola (Diana)
Els meus pares són de les Filipines i per aquest motiu des de petita m’han estat parlant en ilocano i així el vaig començar a parlar. Als tres anys vaig entrar a l’escola i allí és on vaig descobrir dos idiomes nous: el castellà i el català. Cada vegada parlava més en aquestes dues llengües i com a conseqüència m’oblidava a poc a poc de la meva llengua materna.
Soc una persona molt afortunada (Fezan)
En aquesta vida odio moltes coses, però una de les que més detesto és quan vaig a qualsevol lloc o establiment amb persones que són catalanoparlants que, entre ells, parlen en aquesta llengua i que quan em veuen entrar canvien de català a castellà prejutjant-me. Pensen que no sé parlar català només pel meu aspecte i això em fa molta ràbia i, a part, quan els hi parlo em diuen “per no ser d’aquí parles molt bé el català, felicitats”.
El políglota (Riddhi )
Un punt a favor dels idiomes que parlo és que s'assemblen a altres llengües de països com per exemple el Pakistan o l'Afganistan i això fa que pugui relacionar-me amb gent d'altres parts de l'Àsia o d'Europa a part de l'Índia i Espanya.
Totes les llengües del món són molt importants (Karima)
L’urdú i l’hindi són llengües molt semblants i les entenc perquè de petita mirava sèries en hindi amb la meva mare. Abans també sabia parlar en hindi, però amb el temps l’he anat oblidant i ara de vegades miro sèries i pel·lícules en hindi per no oblidar-me’n.
Sofia
Penso que el català és una llengua molt bonica, però desgraciadament s’està perdent, ara hi ha molta més gent que parla castellà en comptes de català, això fa que sobretot a l’entorn de l’escola ja no s’escolti gairebé el català, només castellà i molt poques vegades altres llengües com l'àrab o el bengalí.
Liv
Des de molt petita ma mare ha volgut que parli noruec, sempre m’ha parlat en el seu idioma i fins i tot quan tenia més o menys 6-7 anava a un lloc que t’ensenyaven noruec els dissabtes.
La meva àvia i el català (Lola)
Finalment, en la vida de la meva àvia, mai ha faltat un llibre. No hi ha un sol dia dels que la veig en que no m'insisteixi que hauria de llegir més. Això sempre va acompanyat de la frase: "Lola, quien lee vive dos veces". Ella sempre ha pensat que la literatura és la clau de la cultura de qualsevol lloc i en el seu cas, suposo que ha tingut raó.
Jazmín
El català no és l'única llengua amb la qual tinc interacció, alguns dels meus companys i amics meus, parlen àrab, tagàlog, portuguès, anglès, entre moltes altres llengües. Sentir diferents idiomes és una cosa que m'atrapa. Em resulta molt agradable viure en un lloc on la convivència entre molts idiomes és un fet normal per a tots. Les llengües no són només llengües, també volen dir diferents cultures fins i tot parlant la mateixa llengua.
Noha
Els meus pares són del Marroc, igual que els meus avis, els meus avantpassats eren d'Espanya, concretament de Granada. A casa parlo àrab, perquè quan era petita els meus pares me'l van ensenyar. Van utilitzar alguns mètodes com posar-me cançons o dibuixos animats perquè el pogués aprendre de pressa.