Autobiografia
La meva relació amb el català és la més complicada de les quatre llengües que tinc. L'entenc i sé com escriure’l, però quan es tracta de parlar-lo, em costa més. No l’utilitzo gaire en el meu dia a dia normalment, ja que al meu entorn parlo majoritàriament castellà o bengalí, però el considero una llengua important per als meus estudis.
També estic intentant aprendre altres idiomes, perquè el meu somni és ser intèrpret de diferents llengües, i també és una habilitat que vull aconseguir. A l’institut estic aprenent alemany; a la mesquita i amb Duolingo, àrab; també a Duolingo, grec i rus; i amb una altra aplicació aprenc italià i portuguès. En el futur també m’agradaria començar a aprendre francès.
La meva llengua materna és el bengalí. A l'escola vaig començar a aprendre l'anglès quan tenia nou anys. Parlava l'anglès amb els meus cosins perquè no sabien parlar en bengalí. L'hindi i l'urdú els vaig aprendre mirant pel·lícules. El català i el castellà els he començat a aprendre quan vaig arribar a Catalunya
La llengua que millor se'm dona és el castellà, però em va millor parlar-lo que escriure'l i això és en totes les llengües. Amb el meu germà i el meu oncle parlo en castellà, bengalí i català a vegades, amb els meus pares en bengalí i amb els meus amics en castellà, una mica d'àrab i urdú.
Vaig néixer a Barcelona, però els meus pares són de Bangladesh. La meva llengua materna és el bengalí, però sent sincera no el parlo gaire bé, ja que només el parlo a casa i he anat oblidant a poc a poc com es parla.
També sóc gitano català i sé alguna paraula en caló, però no el practico com el català, i això forma part de la meva identitat. Per a mi és important mantenir la meva cultura i les meves arrels.
Jo utilitzo diverses llengües a la meva vida. Parlo àrab darija, que és la meva llengua materna, i també parlo castellà, català i anglès. L’àrab darija el vaig aprendre de petit, quan tenia uns 3 o 4 anys, amb els meus pares i veient vídeos en àrab. El castellà també el vaig començar a aprendre de petit, però vaig poder parlar-lo amb fluïdesa cap als 7-8 anys. El català i l’anglès els he après a l’escola.
Les dues primeres llengües que vaig aprendre són el castellà i el català i són les que més utilitzo quan parlo amb els professors, els meus companys o els meus amics. Vaig néixer a Barcelona, però com que la meva família és de Filipines també parlo el tagal que el faig servir per xerrar amb els meus pares, tiets i altres familiars. Vaig començar a parlar-lo fa poc, quan vaig anar-hi de vacances i no tenia ningú amb qui parlar en castellà, cosa que em va permetre aprendre’l.
També penso que seria positiu poder practicar més el català en el meu dia a dia, especialment amb els amics i en altres situacions fora de l’escola, ja que és una llengua molt present al meu entorn i forma part de la realitat cultural del lloc on visc, tot i que considero que cada vegada es parla menys; utilitzar-lo amb més freqüència m’ajudaria a millorar la meva fluïdesa i a sentir-me encara més segur quan el faig servir.
A casa, amb la meva família, parlo sobretot amazic. És la llengua que he après des de petit i la que faig servir amb els meus pares, així que és molt important per a mi. A l’escola faig servir el català, perquè és la llengua principal per estudiar i per parlar amb els professors. També el faig servir en altres situacions del dia a dia. Amb els meus amics, en canvi, parlo més en castellà perquè ens hem acostumat.