Autobiografia
Però en el dia a dia se senten més llengües de les que un pensa: alguns són idiomes molt parlats com l’àrab, l'anglès, el xinès o el hindi, que són llengües molt importants al món. Però no només les llengües grans són les més importants sinó que les llengües menys parlades, com el lemerig o l'ainu, que provenen de pobles o països petits, han de ser protegides perquè no s'extingeixin.
Parlo diferents llengües en diferents situacions com, per exemple, urdú amb la meva mare, com he dit abans, i anglès o castellà amb els amics. Però si són amics del Pakistan, de Bangladesh o de l’Índia faig servir l’urdú. A l’escola i amb els professors parlo català.
Amb la meva família, parlem anglès i tagal, però sobretot anglès, perquè la meva germana no parla en tagal, i també perquè el meu tagal no és molt bo. Ara estic estudiant català i castellà i ja començo a parlar una mica de català amb la meva germana.
Oihan Catalan, així és com em dic, però compte! que el cognom no t’enganyi que de català no en sé tant.
Amb la família del meu pare parlo panjabi, però ells no saben cap llengua més mentre que la de la meva mare parla romanès per la mateixa raó, tot i que algunes paraules sí que les entenen.
Jo estic fet de moltes llengües: algunes les parlo de tota la vida, d'altres encara les estic aprenent i poc a poc van integrant-se en mi, però totes m'influeixen d'alguna manera i totes tenen la seva història.
El català va venir després, a l'escola, però no va ser difícil ni complicat d'aprendre. [...] Per a mi, aquest idioma no tenia tanta rellevància en la meva vida quotidiana, fins que vaig començar a escriure històries. Va ser tot un descobriment que provocà un canvi radical en mi mateixa.
Tota la família del meu pare parla català, es comunica i s'expressa en català. Com és una llengua que s'està perdent, nosaltres sempre intentem parlar el català amb tothom, ja sigui amb la cambrera al restaurant o amb el veí de l'escala.
Finalment parlaré del portuguès, una llengua que no he après a cap escola ni acadèmia sinó gràcies a la meva mare. Ella va néixer al Brasil i és la llengua que utilitzo per comunicar-me amb ella. Puc afirmar que és la meva llengua materna perquè a més és la primera llengua que vaig aprendre a parlar.