Entre empordanesos, balears i madrilenys
Diguem que la meva família és una mica curiosa. Al títol he posat la paraula empordanesos, però realment aquella part de la família és més francesa que altra cosa, i la meva besàvia era gallega.
El món de les meves llengües
Hablo el castellano que es el idioma que más hablo entre los otros, Parlo el català la qual és el segon idioma se'm dona bé, then English, which is the third language I am good at, Saka Tagalog, ito ay isang wika na kakaunti lang ang aking sinasalita, ngunit marami akong naiintindihan Et finalment, le français qui est la langue que je connais le moins.
Les meves llengües
La meva biografia lingüística reflecteix una relació molt propera amb el català i el castellà, amb un aprenentatge de romanès des de petit i una adquisició de l'anglès més recent però consolidada.
Lengües per comunicar-nos
A l’escola, tenia amics de totes les religions i països, entre ells, també alguns pakistanesos que parlaven urdú. El meu interès per aquesta llengua va augmentar molt i, a poc a poc, vaig començar a entendre els meus amics quan parlaven en el seu idioma.
Llengües arreu del món
Arreu del món es parlen moltes llengües i el vocabulari que utilitzem per parlar es nodreix de la nostra identitat, de la nostra cultura, és per això que estem fets de llengües.
Les llengües poden ser moltes coses
Les llengües poden ser moltes coses: un canal de transmissió, una forma d’identificar-se, un negoci, una cultura… Per a mi, les llengües són un pont cultural que connecta a les persones amb la seva història, les seves arrels, les seves tradicions i la forma que tenen de relacionar-se amb el món.
El meu viatge lingüístic
Jo crec que per parlar una llengua has de conviure amb els parlants d’aquella llengua.
Un arbre lingüístic
Soc de Pakistan, però en concret soc de Gujrat, per això la meva llengua materna és el panjabi. L'urdú és una llengua molt bonica i també la parlo amb les amigues, per això tinc una connexió amb l’urdú i també m’agraden les seves lletres com s’escriuen.
Em dic “Kainat” però tots em diuen “Kanaat”
Aquestes llengües que he après per a mi han estat molt útils en tots aquests anys. He viscut aquí tota la meva vida, però no oblidaré mai les tradicions i costums de la meva família. I dins d’aquesta tradició està la llengua.
Gràcies als meus pares puc comunicar-me amb diferents llengües
Els anys anaven passant i jo anava creixent. Vaig fer cinc anys, i els meus pares van decidir viatjar cap a Barcelona pel futur dels meus germans i meu. Llavors em vaig acomiadar de la meva família, sense saber que mai tornaria a veure'ls.