Autobiografia
El grec, per a mi, és casa. Només l’utilitzo amb els meus éssers estimats, i s’ha convertit en el meu primer canal de comunicació. És amb el grec que puc expressar les meves emocions més sinceres, compartir les meves alegries i també les meves preocupacions, com si cada paraula fos un fil que uneix el meu cor amb el dels que estimo. Cada missatge en grec és un record viu de qui sóc i d’on vinc, i em fa sentir arrelat a les meves persones i a la meva cultura.
El meu pare és anglès i la meva mare és catalana. Sé parlar les dues llengües i també el castellà. La família del meu pare està tota a Anglaterra. El meu avi éssent irlandès. El pare del meu avi, o sigui el meu besavi, va migrar d’Irlanda fins a Leeds, Anglaterra. On els meus avis van tenir tres fills entre ells el meu pare.
L’origen del meu primer cognom no és molt especial. És del meu pare i si no m’equivoco crec que espanyol. El segon sí que té una mica més d’història. De petita no m'agradava gens perquè hi havia persones que se’n burlaven, deien que havia de ser d’Holanda, el país. La veritat és que no tinc cap relació familiar amb Holanda, de fet el cognom ve del Brasil. Es deu principalment a la colonització i ocupació holandesa que hi va haver al país fa bastant de temps.
Així doncs, ella m’ha ensenyat una mica de yiddish (tot i que m’agradaria saber-ne més). Tornant al meu avi, la seva experiència migratòria va ser molt més traumàtica i mai va veure’s amb prou cor com per ensenyar-li a algun dels seus hereus la meravellosa llengua que és l'hongarès, i ara ja és tard. En conclusió, la meva família i orígens tenen moltíssims girs i direccions diferents que fan que la meva biografia lingüística sigui molt rica. Per part meva, m'apassionaria aprendre totes les llengües a les que estic vinculada.
L’Urdú el parlo amb els meus germans, el Punjabi el parlo amb els meus pares i el meu avi. Són llengües molt similars, però amb algunes diferències. Per exemple, per dir “Hola em dic Fareha” en urdú és “السلام علیکم! میرا نام فریحہ ہے۔ i en punjabi és similar.
Hi ha gent que es pensa que l’àrab és sol una llengua quan en veritat hi ha moltes varietats com darija, amazigh, berber, fusha…
El meu pare em va ensenyar el turc i ell, a més del seu idioma matern, el turc, també parla tres idiomes més: l'alemany, el castella i l'anglès. Pel que fa a la meva mare, ella em va ensenyar el finès. A més, quan la meva germana gran encara no havia nascut, ma mare va estudiar filologia àrab i per això sap parlar l'àrab. A la facultat va conèixer una companya que es diu Najat El Hachmi i que avui és una escriptora molt famosa.
Amb les meves amigues faig un joc que és de parlar tot el dia en un idioma; per exemple, avui parlem en català, demà intentarem parlar en anglès.
En total, set llengües han estat practicades al llarg de la meva vida. Algunes han tingut més protagonisme que d’altres, però totes m’han ajudat a comunicar-me amb els altres i a saber més sobre les llengües parlades arreu del món. Totes les llengües tenen la seva pròpia història al darrere i mereixen tot el respecte.
Des de petita, la llengua ha estat per a mi molt més que un mitjà de comunicació. És una finestra al món i una manera de sentir-me viva. A casa meva, les paraules viatgen en quatre direccions: el francès, de la meva mare, l’àrab, del meu pare, l’espanyol i el català del nostre entorn. Cada llengua té la seva textura, i aprendre a moure’m entre elles m’ha ensenyat a escoltar, amb atenció, a comprendre amb més atenció i més enllà del que es diu i apreciar la riquesa cultural que m’envolta.