Arreu del món es parlen moltes llengües i el vocabulari que utilitzem per parlar es nodreix de la nostra identitat, de la nostra cultura, és per això que estem fets de llengües. Jo en parlo només tres: català, castellà i anglès.
El castellà és una llengua que he après perquè visc a Espanya, i per tant, gràcies a ella puc comunicar-me amb persones d’arreu del país. El català és llengua de la meva terra i l’he après perquè he nascut a Catalunya. També me l’ensenyen a l’escola però tot i ser una llengua oficial, no tothom que hi viu aquí la parla. Pel que fa a l’anglès, he de dir que és una llengua que conec perquè me l’han ensenyat a l’escola, tot i ser una llengua originària d’un altre país. Això, confesso, fa preguntar-me com és que no tothom que hi viu aquí parla català però sí l’anglès.
Per què una llengua que és parlada per més de deu milions de persones no és reconeguda com a tal en certs organismes de govern? Per què ha d’haver-hi llengües millors que d’altres? Si al final totes les llengües serveixen per comunicar-nos i conèixer qui som. Pensar que les llengües tenen classe és quelcom que hem de canviar, ja que totes són igual de boniques.
Marc Ham-Man