Vaig néixer a Barcelona i a casa sempre hem parlat en castellà. Els meus pares i germans el parlen, i jo també des de sempre. A més, a casa també sentia àrab perquè alguns familiars el parlaven, però jo mai el vaig parlar, només entenia alguna paraula.
La primera vegada que vaig sentir el català va ser a l’escola. Al principi em va semblar estrany perquè jo mai l’havia escoltat abans, però com que tots els nens el parlaven, de mica en mica el vaig anar entenent. No va ser fins a primer de primària que vaig començar a parlar-lo una mica amb els professors. Al principi em feia una mica de cosa, però després ja era més fàcil i em sortia més natural.
Més endavant, a tercer de primària, vaig començar a fer anglès, però no entenia res d’aquí cap endavant vaig entendre les paraules més fàcilment.
Quan vaig arribar a quart, cinquè i sisè el meu progrés en anglès era mínim, no entenia les classes, ni a la professora, i a partir d’aquí que arrossego complicació a l’anglès.
En començar l’ESO hi havia més companys d’altres països com Colombià, Perú, Pakistan, Síria, etc. i molts més, però excepte als que són d’Amèrica del Sud als altres no els entenc res.
El castellà per mi és l’idioma més senzill d’aprendre, m’agrada molt el castellà també perquè és la meva llengua materna.
Després, uns dels idiomes que m’agradaria aprendre és l’àrab perquè és la llengua que parlen molts amics meus, el meu pare, germà, etc. perquè aquesta llengua és la llengua de la religió musulmana.
El meu germà no en parlava, però va anar quatre mesos a Algèria amb el meu pare i va aprendre molt més. Jo crec, que per parlar una llengua has de conviure amb els parlants d’aquella llengua.
Un altre idioma que m’agradaria parlar és l’anglès perquè és uns dels idiomes més parlats del món i és molt fàcil per comunicar-te amb la gent de tot el món. Per mi l’anglès és molt més fàcil d’aprendre si marxes a un altre país que ho tingui com a llengua oficial, perquè t’has d’acostumar. Així que igual viatjo a algun país quan sigui més gran.