Jo soc la Safae i des de petita quan tenia nou mesos vaig començar a parlar en àrab i berber amb la meva família. I també amb els companys del Marroc que vaig tenir a la primària.
Al llarg del temps vaig anar creixent i anava aprenent altres idiomes en extraescolars de llengües, quan vaig fer quatre anys els meus pares es van posar d’acord a apuntar-me a classes de francès, gairebé hi havia només nois i a mi no m’agradava anar-hi perquè es posaven a cridar i a molestar i quan la professora volia explicar alguna cosa no la deixaven, però estava obligada a anar-hi.
Els meus pares volien que jo aprengués molts idiomes pel meu futur, però al final em vaig cansar de fer francès i els vaig comentar als meus pares el que passava en aquelles classes, al principi no s’ho van creure fins que van preguntar a la professora i llavors em van treure.
Els anys anaven passant i jo anava creixent. Vaig fer cinc anys, i els meus pares van decidir viatjar cap a Barcelona pel futur dels meus germans i meu. Llavors em vaig acomiadar de la meva família, sense saber que mai tornaria a veure’ls.
Vaig començar la primària a un col·legi què s’anomena Escola Milà i Fontanals i amb els companys vaig aprendre a parlar una miqueta el castellà però no gaire, només les paraules bàsiques. Quan vaig fer set anys els meus pares em van apuntar a una extraescolar per millorar una miqueta el castellà i aprendre el català. Em van ajudar molt aquelles classes. Ara gràcies als meus pares puc comunicar-me amb diferents llengües amb les persones.
Ara porto deu anys quasi a Barcelona i encara em costa una miqueta l’anglès, entenc algunes paraules però poques. Vull aprendre l’alemany per poder comunicar-me amb la meva cosina i la meva tieta de part de la meva mare, és molt difícil, però ho intentaré, no perdo res per intentar-ho. La meva cosina va nàixer a Alemanya i li costa molt parlar en l’idioma dels seus pares, llavors no em puc comunicar amb ella tampoc en àrab.