Autobiografia
Al llarg del temps, m’he fixat en com lentament la gent va deixant d’utilitzar-lo. Comença amb coses petites: anuncis, els treballadors a les botigues… I quan te n'adones, pràcticament ja no es parla català, i naturalment, tu evoluciones també. No és només la llengua catalana, és el que significa i representa, la seva història i tradicions, la llengua representa tota una cultura.
Hi ha altres “llenguatges” que formen part de la meva vida, encara que no siguin llengües tradicionals. Per exemple, entenc una mica de Python, perquè el feia servir per crear o modificar coses en jocs com Roblox. La programació també és una manera de comunicar-se, però amb ordinadors. Has de donar instruccions clares i ben escrites, o si no, no funcionen. Això m'ha ensenyat a ser més precís i a pensar de manera lògica. Sé dir SOS en codi Morse, i entenc les lletres musicals, que són una altra forma universal de llenguatge.
Pel que fa a la situació de les llengües que utilitzo, penso que no totes gaudeixen del mateix ús ni del mateix reconeixement. Com el català que és la llengua oficial de Catalunya, però per exemple, a internet o quan sortim amb amics, el català no es veu tant. En canvi, el castellà i l’anglès es fan servir molt més. Per això crec que és important cuidar la nostra llengua i parlar-la més perquè no desaparegui.
M’encanta quan la gent parla català, encara que no sigui la seva llengua materna, i encara més quan l’intenten parlar de manera respectuosa. Això m’alegra, perquè ho veig com una prova que el català continua resistint malgrat les burles o les dificultats que ha patit al llarg del temps. Per a mi és molt important que el català continuï expandint-se i que no disminueixi el nombre de parlants. Tot i que és una llengua oficial, crec que encara es troba en una situació de certa minorització en alguns àmbits, especialment al carrer o a les xarxes socials, però això pot canviar amb el clar exemple de Montserrat Pujol a xarxes socials
Jo crec que hem de valorar totes les llengües del món i hem de protegir-les perquè no desapareixen com el dàlmata, ja que cada llengua té una història al fons i cadascuna és bonica a la seva manera, a més també aprenent d’altres idiomes podem entendre d’una manera única el món. Jo quan ja estigui treballant o no estigui massa ocupada intentaré aprendre nous idiomes per ampliar els meus coneixements lingüístics.
En conclusió, la meva autobiografia lingüística reflecteix la relació complexa i emocional que tinc amb les llengües. Cada idioma forma part d’una etapa, d’una persona o d’un sentiment diferent dins meu. El castellà és la llengua que més utilitzo amb els amics, però el català és la que realment sento com a pròpia i estimada. El gallec em connecta amb les meves arrels familiars, i altres idiomes com el portuguès, l’anglès, el francès o el txec representen curiositat, experiències viscudes i ganes de continuar aprenent. En definitiva, les llengües no són només una manera de comunicar-nos, sinó també una part de la nostra identitat i de la nostra història personal.
És veritat que no parlo més idiomes, però sí que utilitzo una variant del català. Des de ben petita vaig al meu poble, Alcalà de Xivert, a València. Estar allà des de petita i conviure amb gent que fa servir una variant del català fa que, sense ser-ne conscient, em comuniqui en valencià. N’estic orgullosa, perquè sense adonar-me’n canvio el meu llenguatge i utilitzo una variant del català.
En conclusió, les llengües no són només paraules. Són records, emocions i connexions amb les persones que ens envolten. Espero poder seguir parlant català tota la vida i que cada vegada el pugui utilitzar amb més gent, sense haver de canviar automàticament de llengua. També m’agradaria continuar millorant el meu anglès per poder comunicar-me amb persones d’altres països. Crec que totes les llengües mereixen respecte, però especialment aquelles que necessiten més suport per continuar vives. Per a mi, el català no és només una llengua: és una part de qui soc.
Crec que no totes les llengües tenen el mateix reconeixement o ús al meu voltant. Per exemple, en alguns contextos socials i administratius predomina el castellà, i això fa que el català estigui menys present del que seria desitjable. També crec que hi ha llengües més petites o familiars que poden quedar marginades si la comunitat que les parla no les transmet. Per això, és important protegir i donar espai perquè les llengües locals i familiars no desapareguin.
Cada llengua que puc entendre, llegir o parlar forma part de qui soc. És una de les qualitats de les quals em sento més orgullosa. Les llengües em permeten comunicar-me amb les persones que estimo, connectar amb cultures diferents i entendre millor el món. Sincerament, considero que és un privilegi poder relacionar-me amb persones d’arreu del món gràcies a les llengües.