A casa meva, sempre hem parlat el bengalí, perquè és la llengua dels meus pares i la que ells han fet servir tota la seva vida. Des de petit, m’han ensenyat a parlar-lo i, a poc a poc, escoltant-los i practicant, jo també el vaig aprendre. Sempre ha estat la llengua principal entre nosaltres, i per aquest motiu el parlo amb molta fluïdesa.
De petit, sempre parlava bengalí, però després d’arribar a Espanya, vaig començar Infantil i des d’aquell moment, els professors em van ensenyar el català i el castellà. Amb els anys, els vaig aprendre bé, i ara parlo perfectament els dos idiomes. Amb el temps, a l’escola es va introduir una nova matèria: l’anglès. Així vaig començar a aprendre aquest idioma. Al principi, em costava una mica, però, a poc a poc, vaig anar practicant i finalment el vaig acollir com una altra llengua més amb la qual em podia comunicar. Als vuit anys, els meus pares em van presentar el llibre sagrat per als musulmans, l’Alcorà. Aquest llibre estava en àrab, així que vaig aprendre a llegir-lo. Els meus pares sabien llegir aquesta llengua, així que em van començar a ensenyar. Però en aquell moment no l’entenia, només el sabia llegir. Poc a poc, el meu interès per saber el que llegia va augmentar molt, fet que em va portar a aprendre àrab. Vaig començar a anar a la mesquita per aprendre l’idioma i, amb el temps, el vaig començar a entendre. Avui en dia, encara sé llegir l’àrab i l’entenc una mica. Així que aquest idioma també compta com un més per a mi. A l’escola, tenia amics de totes les religions i països, entre ells, també alguns pakistanesos que parlaven urdú. El meu interès per aquesta llengua va augmentar molt i, a poc a poc, vaig començar a entendre els meus amics quan parlaven en el seu idioma. Ells també em van ensenyar diferents paraules, ja que els havia demanat que ho fessin. No domino gaire l’urdú, però en sé prou per entendre algunes coses. També hi va haver vegades en què els meus pares veien pel·lícules en urdú i, quan jo també les mirava, els preguntava el significat de les paraules que no entenia. Així també vaig aprendre una mica d’urdú, no del tot, però una mica sí.
Ara puc parlar tres idiomes: el català, el castellà i el bengalí. El bengalí és la meva llengua materna i és la que sempre parlo a casa, però el castellà i el català també formen part del meu dia a dia. Quan estic amb amics a l’escola, faig servir el català i el castellà sense problemes, majoritàriament el castellà. Crec que és molt important saber diferents idiomes, ja que gràcies a ells ens podem comunicar amb persones d’altres països que no entenen la llengua del nostre país. En resum, les llengües són fonamentals per poder comunicar-nos.