Des de petit, he estat envoltat de dues llengües que han estat presents a la meva vida: el català i el castellà. A casa, amb la meva família, sempre hem utilitzat aquestes dues llengües de manera fluida, i ambdues formen part del meu dia a dia des de ben petit.
A més de les dues llengües més comunes a la meva vida, també he après romanès, ja que és la llengua d’origen de la meva mare. Aquesta llengua l’he interioritzat des de la infància i, per tant, la comprenc.
L’anglès va arribar més tard, quan vaig començar a estudiar-lo a l’escola. Tot i que la seva adquisició va ser més estructurada, l’anglès s’ha convertit en una llengua important per a la meva vida, ja que la faig servir sobretot en contextos més formals, com viatges o en situacions on interactuo amb persones d’altres països.
Pel que fa a l’ús de les llengües, el català i el castellà són les que utilitzo amb més freqüència, especialment en la vida quotidiana i amb la meva família. L’anglès, tot i ser útil en certes situacions, el faig servir de tant en tant. El romanès el conec, però no el parlo sovint, ja que no és tan necessari en el meu entorn diari.
En resum, la meva biografia lingüística reflecteix una relació molt propera amb el català i el castellà, amb un aprenentatge de romanès des de petit i una adquisició de l’anglès més recent però consolidada. Em trobo més còmode quan parlo català i castellà, però també m’agrada utilitzar les altres llengües quan es presenta l’oportunitat.