La primera llengua que vaig aprendre en la meva vida va ser l’urdú, em dic Kanaat i vaig néixer aquí a Espanya, però tota la meva família és de Pakistan, ara sé parlar totes les llengües gràcies a la meva família i a l’institut.
El meu nom és d’origen pakistanès, es pronuncia “Kainat” però tots em diuen “Kanaat”, significa l’univers. A mi em costa el català perquè a vegades barrejo els idiomes català i castellà, però gràcies als meus professors de català cada dia vaig aprenent una mica.
Els meus pares van venir a Espanya perquè nosaltres poguéssim tenir un bon futur, quan era petita tota la meva família parlava en urdú/panjabi i jo escoltant i repetint el que deien vaig aprendre, ara sé parlar perfectament l’urdú i el panjabi. Després a l’institut tots parlaven català o espanyol. “Diuen que escoltant a les persones es pot aprendre” això mateix em va passar a mi. Soc una persona que per mi és fàcil aprendre idiomes.
El francès el vaig aprendre perquè era un idioma que abans m’agradava, ara ja no, però l’estic aprenent igual, faig servir el Duolingo i també a l’institut hi ha dues hores a la setmana que donem classes de francès.
Ja em sé una mica dels idiomes que volia aprendre.
L’anglès el vaig aprendre també a l’institut i quan vaig saber que era un idioma que em serviria en tots els països em va interessar molt. Abans em costava moltíssim, però ara ja controlo més, no perfectament, però sí el que em podria servir en el futur.
Això tot em serveix per al futur perquè els idiomes sempre serveixen, tot i que pot ser que per a nosaltres en aquesta edat l’important sigui la nostra llengua materna.
D’entre tots els idiomes, per mi, el més important és la meva llengua familiar, l’urdú i el panjabi, ja que l’utilitzo en ocasions especials com quan visito la meva família al meu país.
Aquestes llengües que he après per a mi han estat molt útils en tots aquests anys. He viscut aquí tota la meva vida, però no oblidaré mai les tradicions i costums de la meva família. I dins d’aquesta tradició està la llengua.