Hola, em dic Angela, soc una noia de catorze anys i estudio 3r d’ESO a l’Escola Pia Sant Antoni.
Diversos sociolingüistes, antropòlegs i filòsofs diuen que les llengües es consideren pilars de la identitat, cultura i pensament i que actuen com a vehicles de valors, història i formes úniques d’interpretar la realitat. Si, això és cert, doncs soc una persona on la meva identitat està construïda per diferents llengües i que cadascuna tenen algun significat i un pes diferent en la meva vida.
Des que vaig néixer he viscut a Barcelona, una ciutat amb llengües i cultures molt diverses, encara que hagi nascut aquí, els meus pares són immigrants i van venir de les Filipines, per poder tenir una vida millor i més oportunitats d’aconseguir una feina amb un bon salari per poder mantenir la família.
Des de petita a mesura que he anat creixent he parlat el castellà, ja que és la llengua principal d’Espanya i la més parlada al meu voltant. La faig servir per a tot, per parlar amb amics, amb la meva família, amb alguns professors i amb la gent del meu entorn, no només l’utilitzo per parlar, també per escriure, llegir, escoltar música i moltes coses més. Bàsicament, la major part del temps em sentiries parlant castellà, ja que és la llengua on em sento més còmoda parlant-ho, se’m facilita millor a l’hora d’expressar-me, gairebé tothom que conec es comunica amb aquesta llengua i jo m’he acostumat a escoltar-lo i parlar-ho.
La segona llengua que més parlo és el català, com visc a Catalunya perquè aquest idioma a part del castellà també és una llengua molt parlada. La parlo perquè des que vaig a l’escola he hagut d’aprendre-la, ho sé parlar, escriure i llegir-ho, però encara em costa, i molt més per la vocal neutra i moltes coses lèxiques: Segons la meva opinió jo la considero una llengua bonica per parlar i que és un privilegi saber-ne aquesta llengua, ja que crec que no és molt coneguda a tot arreu del món. Quan dic que és una llengua bonica em refereixo que hi ha paraules en català que descriuen literalment allò que vull expressar, però que en castellà no té un significat tan intens. Per exemple, un t’estimo per a mi no és igual a un te quiero en castellà, ja que t’estimo la considero una paraula molt més bonica i sincera. Aquesta llengua la parlo majoritàriament a l’escola, especialment amb els profes i en algunes altres ocasions, però molt poques, per exemple amb la meva mare, perquè jo intento ajudar-la a millorar en el català i ella també m’ajuda, però escoltant-me i si pot, m’intenta corregir. Jo considero que parlo amb fluïdesa el català i el castellà, encara que em costa molt més el català, però sempre intento millorar-lo perquè hi ha vegades on no em sé la paraula en català però en castellà si, o pot ser que hi hagi una paraula que no em sé el significat, ja que no l’escolto sovint o no s’utilitza molt, però jo sento que el que faig està bé perquè és una manera d’aprendre noves paraules i no quedar-se amb el dubte del fet que significa o com és la traducció en català.
Les llengües estrangeres que parlo, la principal és l’anglès, és un idioma que no ho parlo gaire sovint, però em serveix molt per comunicar-me amb gent que no sap ni parlar castellà ni català. Aquesta llengua la sé parlar perquè des de primària ho he après i a més no només ho parlo a les classes d’anglès, sinó també veig sèries, vídeos, pel·lícules, escolto programes de ràdio, escolto música, veig històries amb il·lustracions, parlo amb la meva mare i fins i tot amb alguns amics en anglès, per això parlo tan bé aquesta llengua i ho entenc perfectament, ja que estic molt acostumada, només que per comunicar-me ho utilitzo molt poc comparat amb el castellà. Després també vaig aprendre a l’escola Francès, ara no recordo res, però en el moment en què estava aprenent l’idioma, no era tan dolenta parlant-ho i crec que ho vaig aprendre bastant ràpidament, però perquè eren coses bàsiques.
Com us esmenteu abans, els meus pares venen de Filipines, allà hi ha diferents llengües, però la meva família com és de Batangas o Laguna parlen el tagàlog. És una llengua que jo no el parlo molt, tanmateix, s’entén, em costa molt, ja que hi ha paraules que s’escriuen igual i depèn d’on aquest la tònica perquè pot significar diferents coses i també se’m fa difícil estructurar la frase.
Ara ve l’alemany, és una llengua que per a mi és desconeguda, pel fet que no la parlo i no entenc quan em parlen en aquest idioma, però l’escolto perquè tinc família que viu a Viena i han après Alemany, des del meu punt de vista és un idioma que és difícil d’aprendre a llegir i pronunciar, però m’agradaria aprendre-la, encara que jo abans ho intentava aprendre mitjançant Duo Lingo, però ho vaig deixar perquè estic ocupada. A més de l’alemany vull aprendre japonès, coreà, italià i àrab són uns idiomes que em resulta bastant interessants i bonics, no obstant això, són completament diferents dels idiomes que jo sé (menys l’italià) això significa que per a mi és molt difícil aprendre-les, però res és impossible, així i tot, ara no tinc molt temps, suposo que em proposaré aprendre-les més endavant. Les llengües que escolto al meu voltant són el xinès, àrab, anglès, com és que escolto tants idiomes al meu voltant? A la meva escola hi ha molts alumnes de diverses cultures, països, etc. A mi m’agrada que hi hagi diversitat a l’escola, ja que es pot aprendre molt de persones amb un idioma o cultura diferent de la de nosaltres i crec que és un benefici.
Doncs en l’àmbit sentimental, el castellà és l’idioma en la qual m’identifico més, pel fet que és la llengua de la meva infància fins ara i és la que més utilitzo per comunicar-me amb els del meu voltant. En conclusió, les llengües formen una part essencial de la meva vida i de la meva identitat, hi ha llengües on em sento més còmode per parlar o m’expresso millor, i cada idioma té un paper diferent segons el context i amb qui em relaciono. Jo crec que hem de valorar totes les llengües del món i hem de protegir-les perquè no desapareixen com el dàlmata, ja que cada llengua té una història al fons i cadascuna és bonica a la seva manera, a més també aprenent d’altres idiomes podem entendre d’una manera única el món. Jo quan ja estigui treballant o no estigui massa ocupada intentaré aprendre nous idiomes per ampliar els meus coneixements lingüístics.