Hola, bon dia, sóc en David. Tinc 14 anys.
Des de petit he viscut envoltat de llengües. Parlo amb més fluïdesa el castellà, l’anglès i el romanès. En canvi, el català em costa una mica més i encara no em sento tan segur parlant-lo. Cada llengua té un paper diferent en la meva vida diària i això ha influït en la meva manera de pensar i de relacionar-me amb els altres.
A casa, amb la meva família, utilitzo principalment el romanès, però de vegades parlem en castellà per comoditat. Amb els amics parlo en castellà i, si la conversa és amb persones que saben anglès o romanès, no tinc problema a canviar de llengua. L’anglès ha entrat a la meva vida sobretot a través de l’escola i dels mitjans, com sèries, música i internet. He millorat la meva competència amb pràctica i estudis.
El romanès també el manejo bé. La sento pròpia i m’hi expresso amb facilitat, ja sigui per ser la llengua familiar o per l’entorn on l’he après.
Quant a usos concrets, estudio i faig treballs en castellà i anglès amb comoditat. També puc llegir i escriure en romanès amb fluïdesa. En canvi, el català m’exigeix més temps a l’hora d’escriure i a vegades em bloquejo parlant-lo, sobretot en situacions més formals. Tot i això, entenc el català força bé quan l’escolto i intento practicar-lo per millorar.
Pel que fa a variants, acostumo a utilitzar llenguatge neutre en castellà i anglès, és a dir, sense accents regionals molt marcats. El meu romanès segueix l’estàndard que es parla a la meva família. En el cas del català, estic aprenent a pronunciar la vocal neutra, però encara em falta pràctica.
Crec que no totes les llengües tenen el mateix reconeixement o ús al meu voltant. Per exemple, en alguns contextos socials i administratius predomina el castellà, i això fa que el català estigui menys present del que seria desitjable. També crec que hi ha llengües més petites o familiars que poden quedar marginades si la comunitat que les parla no les transmet. Per això, és important protegir i donar espai perquè les llengües locals i familiars no desapareguin.
A nivell personal, m’agradaria sentir-me tan còmode amb el català com amb el castellà i el romanès. També m’interessa aprendre alguna altra llengua, com el francès o l’alemany, perquè facilitaria viatjar, estudiar i comprendre altres cultures. Al meu voltant sonen sobretot el castellà i, depenent del context, l’anglès i el català. De tant en tant sento romanès a casa o entre família.
Les llengües formen part de la meva identitat. Cada una m’aporta possibilitats diferents: comunicar-me amb la família, fer amistats internacionals i accedir a informació i cultura. Sentimentalment, em sento molt proper al castellà i al romanès per la seguretat que m’ofereixen. Estic orgullós de l’anglès per les oportunitats que m’ha donat i em sento una mica desafiant pel català perquè estic en procés d’aprenentatge. Crec que la diversitat lingüística és un valor que hem de protegir i promoure. No s’ha de rebutjar, sinó cuidar perquè cada llengua mantingui la seva vitalitat i el seu lloc en la societat.