Em dic Ariadna, tinc catorze anys i curso a 3r d’ESO a l’Escola Pia Sant Antoni. Parlo i entenc 3 llengües: català, castellà i anglès. La més important per mi és el català, sempre m’he comunicat en català, des que era petita. Els meus pares em cantaven cançons en català i jugava amb el meu germà en català. Al llarg del temps, m’he fixat en com lentament la gent va deixant d’utilitzar-lo. Comença amb coses petites; Anuncis, els treballadors a les botigues… I quan te n’adones, pràcticament ja no es parla català, i naturalment, tu evoluciones també. No és només la llengua catalana, és el que significa i representa, la seva història i tradicions, la llengua representa tota una cultura. Una cosa que sempre m’inspira al parlar català és que els meus avis van viatjar de fora de Catalunya fins aquí, lluitant per una vida millor encara les dificultats amb l’idioma i més (vivien a nou barris abans que hi aparegués el transport públic per allà).
Fa uns anys em vaig adonar d’aquesta situació i vaig començar a intentar canviar-ho amb coses petites: a les botigues, amb les meves amigues. Però el que no esperava és el rebuig que aquesta llengua rep encara que vivim a la seva terra. He experimentat gent dient que només la gent “pija” parla català, fent bromes sobre la llengua i la seva cultura amb insults com ara “catalufa”. Encara esdevingut això, continuo intentat comunicar-me en aquesta bonica llengua, perquè hi ha gent, com jo, que pensa que totes les llengües són massa importants per a desaparèixer.
La llengua que més acostumo a parlar és el castellà, a casa, amb les meves amigues. Vaig créixer parlant-la. El castellà també és una llengua molt important per mi, ja que els meus avis són de fora de Catalunya (els de part paterna d’Andalusia i els de part materna de Castella). Encara que van aprendre català, els hi costava molt llavors sempre parlàvem en castellà. És, sens dubte, la llengua amb la qual més em comunico. La cultura i la seva història també em resulten molt interessants, m’agrada aprendre sobre el que representa cada llengua que parlo i crec que és molt important i tothom hauria d’aprendre.
La tercera llengua és l’anglès. No el parlo molt en públic però l’utilitzo diàriament. Em sembla que l’anglès és molt rellevant, ja que, en haver-hi tants països de parla anglesa, gran part de la cultura popular està en anglès. El vaig aprendre per la meva conta, perquè no m’agrada veure les pel·lícules doblades, m’agrada escoltar la veu real dels actors i actrius i com s’expressen. Crec que, des que vaig aprendre anglès el meu punt de vista ha canviat en molts àmbits. Escolto música en anglès, llegeixo en anglès, miro pel·lícules en anglès. Em sembla molt important aquest idioma per no ser ignorant. Encara que les pel·lícules es poden doblar i els llibres i música traduir, sento que no és el mateix.
De moment aquestes són les llengües que sé, però estic aprenent una; l’italià, m’encanta la seva cultura i em sembla molt interessant la seva història i espero, algun dia, poder entendre l’idioma del tot sense traduir i poder parlar-lo amb fluïdesa. També hi ha altres llengües que m’envolten. Gran part del meu entorn d’amigues és de Filipines, i a vegades quan estic davant es comuniquen entre elles amb tagàlog. També tinc amigues al meu entorn que es comuniquen en rus.
En conclusió: em semblen molt interessant i m’encantaria aprendre més de totes les llengües i cultures.