Hola, el meu nom és Jordi Puig, soc un alumne de 14 anys de 3r d’ESO a l’escola Pia Sant Antoni. La meva llengua materna és el català, la llengua que parlo amb la meva família i amb alguns amics. Me la van inculcar des de petit i, amb el temps, s’ha convertit en molt més que una eina per comunicar-me: és una part essencial de mi. Sincerament, és la llengua que em va enamorar, amb la qual em sento més còmode i que més m’agrada sentir al meu voltant. Amb els meus amics del poble parlo la variant del català occidental tortosí, que és amb la qual em sento més identificat perquè forma part del meu entorn i de la meva manera natural d’expressar-me. Tot i això, també sé adaptar-me segons amb qui parlo: si estic amb un amic de Barcelona puc utilitzar el català central, i fins i tot el castellà si cal. Aquesta capacitat d’adaptació forma part del meu dia a dia. M’encanta quan la gent parla català, encara que no sigui la seva llengua materna, i encara més quan l’intenten parlar de manera respectuosa. Això m’alegra, perquè ho veig com una prova que el català continua resistint malgrat les burles o les dificultats que ha patit al llarg del temps. Per a mi és molt important que el català continuï expandint-se i que no disminueixi el nombre de parlants. Tot i que és una llengua oficial, crec que encara es troba en una situació de certa minorització en alguns àmbits, especialment al carrer o a les xarxes socials, però això pot canviar amb el clar exemple de Montserrat Pujol a xarxes socials.
Una altra de les llengües que domino des de petit és el castellà. Tot i que personalment no és la llengua que més m’agrada pel que fa a la seva sonoritat, és una llengua que utilitzo molt sovint en el meu dia a dia. És la llengua que més escolto al carrer, a l’autobús, al metro i, sobretot, a l’escola. Amb alguns companys parlo castellà amb total normalitat, especialment si ells el tenen com a llengua familiar. També és molt present als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, a les sèries i a la música que escolta molta gent de la meva edat. El castellà és una llengua amb una gran expansió que a un català com jo no li fa molta gràcia que el castellà sigui més important que el català, al castellà consta amb milions de parlants arreu del món. Hi ha moltes persones que són catalanes parlant català, però fan contingut en castellà.
L’anglès és una llengua que vaig i segueixo aprenent molt a poc a poc tot i que me la van inculcar des de 1r de primària, personalment l’anglès em costa molt és molt difícil i a més a més hi ha cops que m’haig d’aprendre 50 irregulars verbs i a mi l’anglès se’m fa molt pesat, dient-ho d’una altra forma parlo igual de bé de com xuto una pilota de futbol i mira que jugo a bàsquet.
Per últim, tinc al francès que ara fa molt que no l’utilitzo perquè no vaig a França encara que quan hi vaig jo no parlo amb ningú no hi ha una assignatura de francès ni parlo amb uns cosins francesos.
En conclusió, el català és l’idioma que més m’agrada i més domino després està el castellà que no m’agrada tant, però és el que més sento i parlo durant el dia. L’anglès el podem deixar com que no és la meva millor virtut i per últim tindríem el francès que abans anava bé amb el francès podia mantenir una conversa, però ara no puc dir ni 3 paraules juntes.