Autobiografia
A part d’això, en el futur, m’agradaria aprendre àrab i rus perquè m'interessa molt la literatura clàssica russa i l’àrab perquè he llegit alguns poemes traduïts composts per poetes àrabs, i va ser realment al·lucinant, els nadius em van dir que en àrab, els poemes sonaven molt més agradables i bonics, un exemple d'aquests poetes és Tarafa.
A Barcelona, sovint em passa que la gent pensa que no parlo ni entenc el català i es dirigeixen a mi directament en castellà. En aquests casos, si detecto que la persona és de Catalunya, contesto en català malgrat que m’hagin parlat en castellà. Aquesta és una bona tècnica perquè la gent eviti tenir prejudicis lingüístics.
Em dic Patrick Gabriel, i parlo tres llengües amb fluïdesa: català, castellà, anglès. A més a més, domino dos idiomes més: l'ilocano i el tagàlog, ja que són les llengües que parla la meva família a casa. Aquest curs, a l’escola, estic aprenent una altra llengua, l’alemany, i ja sé parlar una mica.
Soc la Jenyfer i puc parlar cinc llengües: català, castellà, anglès, tagalog i alemany. Les llengües que puc parlar amb fluïdesa són el castellà i català, però, com a llengua materna utilitzo més el castellà i el tagalog.
Quan tenia quatre anys la meva mare pensava que seria bona idea enviar-me al Marroc durant quatre mesos per poder aprendre millor i més ràpid l’àrab, així que hi vaig anar i el vaig millorar. Tot i això, quan vaig arribar a Barcelona no recordava el castellà i el català. Això em va estar atabalant durant molt de temps perquè tot i que dominava perfectament el castellà em vaig acostumar a parlar en àrab i barrejava les dues llengües.
Un dia nosaltres estàvem a punt de marxar de càmping i el meu avi ens va demanar si teníem gafes. Com que en mallorquí hi ha moltes paraules que s’assemblen molt al castellà, les meves germanes i jo ens vam pensar que ens estava preguntant si teníem ulleres; però no, en mallorquí “gafes” significa “pinces d’estendre”. Us imagineu el meu avi estenent la roba amb unes ulleres?
La meva mare és andalusa, ella va néixer a Granada, d'on és tota la seva família, i per tant parlen en andalús. Moltes vegades els andalusos es "mengen" les lletres finals de les paraules. A part d'aquesta diferència, hi ha paraules que són totalment diferents com és el cas de "sape", que ho interpreten com a gat.
Aprendre el castellà i el català tan jove no em va costar gaire i els parlo com una persona nativa de Barcelona. Tot i parlar molt bé el català i el castellà, la llengua amb la qual em sento més còmoda per parlar i llegir és el francès, però per escriure em sento més còmode en català o en castellà, ja que en marxar tan jove de Bèlgica, no vaig aprendre a escriure correctament el francès.
Les meves cosines, a Galícia, poden parlar gallec, i el seu espanyol és diferent en pronunciació, no en vocabulari. El meu oncle, el de Castella i Lleó, sap parlar una miqueta de lleonès antic, i una curiositat és que a les mandarines ell les anomena "mondarinas".
La raó per la qual parlo català és molt simple: per l'escola. Però això no significa que sempre l'hagi parlat amb normalitat. A la meva escola la majoria de classes es fan en català, però amb els meus amics i a classe jo parlava en castellà, cosa que em va complicar moltíssim que parlés fluidament en català quan vaig entrar a l'ESO, perquè quan vaig arribar no podia dir més de dues paraules seguides en català sense fer un gran esforç.