Stephany
Amb els meus amics sempre parlo en castellà, encara que amb alguns amics i amigues filipines a vegades parlo molt en tagal. Però normalment em comunico millor amb el castellà i tagal, que en català.
Autobiografia
Amb els meus amics sempre parlo en castellà, encara que amb alguns amics i amigues filipines a vegades parlo molt en tagal. Però normalment em comunico millor amb el castellà i tagal, que en català.
Un dels meus objectius en la vida és aprendre molts més idiomes, no m'importa quin, només vull viatjar per tot el món sense una barrera lingüística.
Així doncs, he de comentar que és un idioma que no surt del meu àmbit familiar i quan jo era petit quasi no fèiem menció de la nostra localitat d'origen, però ara que he crescut em sento molt més connectat amb el gallec.
Ens va ser tan difícil trobar una acadèmia japonesa que vaig començar a fer classes amb una professora particular i avui en dia segueixo cada dijous connectant-me per l'ordinador a zoom i fent una videotrucada on conversem i m'ensenya la seva llengua materna.
El meu nom i els meus cognoms poden crear confusions sobre les meves arrels, això perquè el nom pot pertànyer a diferents religions com poden ser el cristianisme, islam o judaisme. El cognom pot semblar castellà, és a dir, un embolic.
Encara que parlo castellà sempre el lleonès ha sigut un gran protagonista al llarg de la meva vida, perquè tota la meva família excepte el meu avi són descendents d'un poble de Castella i Lleó molt prop de Galícia. És un idioma molt poc conegut, ja que està en perill d'extinció, però no significa que per no ser conegut no existeixi.
A l’institut parlo català amb els professors i amb un parell d’amics, amb la resta, en castellà; també estudio anglès i francès.
La primera llengua que vaig aprendre va ser l’urdú, és la meva llengua materna. En aquell moment, la meva família parlava més urdú que castellà. Puc llegir una mica en urdú, però em costa escriure’l.
De les meves dues llengües maternes, l’urdú és la que m’agrada més perquè sona més formal. Aquesta llengua s’escriu amb alfabet persa i de dreta a esquerra, mentre que el panjabi té un sistema d’escriptura anomenat Gurmukhi.
Els meus pares són del Marroc i normalment parlo àrab amb ells. Tots dos parlen un dialecte diferent de l'àrab: Magrebí i Estàndard Modern (fusha). L'expressió que més m'agrada dir és "sabah al khair" que vol dir: "Bon dia!" Tanmateix, parlen àrab amb moltes paraules del castellà, perquè fa molts anys que estan a Barcelona.