Autobiografia
aig néixer als Estats Units, a Houston, Texas, i vaig viure a Austin des dels dos fins als onze anys. De petit, en cap moment vaig pensar que en el futur aprendria més idiomes, però quan vaig començar cinquè de primària, la meva mare em va dir que aniríem a viure a Barcelona.
A casa, parlo castellà, mentre que a casa dels meus avis, que són gallecs, es parla gallec tot el dia. Tota la meva família, excepte els meus tiets i el meu germà, són gallecs. Cada estiu, passo dos mesos a Galícia, on parlo el castellà i el gallec, encara que no practico gaire el gallec durant la resta de l'any.
L'urdú és la llengua que més utilitzo perquè em comunico amb la família, els altres idiomes els he après en l'escola. Em trobo bé i còmode parlant les llengües de català o castellà quan vulgui i la de l'urdú i panjabi és molt més còmode amb la família amics o cosins del mateix origen.
I al costat d'Alemanya, trobem Polònia on també he visitat la seva capital i les ciutats del voltant. De Polònia, la paraula que més marcada em va quedar va ser Do widzenia, són dues paraules que es pronuncien juntes, ràpides de dir i volen dir "Adeu". Przepraszam, aquesta és una paraula molt difícil que l'escoltàvem de tant en tant, però no sabíem pronunciar-la nosaltres, vol dir "Disculpes".
Per part de mare, són del Bierzo i parlen també gallec i berciano, els quals puc entendre, ja que són molt similars, però no els parlo molt. N’he après una mica perquè tinc amics que el parlen, ja que passo gran part de l'estiu en un poble del Bierzo.
Des de petit la meva mare sempre ha estat insistent que aprengui a parlar una mica almenys el bengalí per comunicar-me amb la família. El català, el castellà els vaig aprendre aquí a l'escola i el francès el vaig començar a parlar també a l'escola a 5è i 6è de primària i des de llavors em vaig sentir atret per la música d'aquell idioma.
L'altre germà de la meva mare va decidir que volia anar a viure a un altre país, en va visitar molts, però es va quedar a Indonèsia. Allà, va aprendre indonesi i va ser professor de batxillerat internacional. Un any el vam anar a veure, vaig intentar aprendre’n una mica, però només vaig aprendre unes paraules i els números de l'1 al 10, però ja no me'n recordo.
Si em trobo una persona que parla castellà o català com jo, prefereixo parlar-li en el seu idioma matern (si és que el sé parlar). Com bé va dir Nelson Mandela "If you talk to a man in a language he understands, that goes to his head. If you talk to him in his own language, that goes to his heart."
Quan anava a Pakistan de vacances parlava amb la família de la meva mare i em feien escriure en urdú, però jo volia saber anglès, castellà i català perquè amb la meva llengua materna no em sentia segura de qui soc.
an anar passant els anys i el meu castellà i català van anar millorant perquè a casa meva tenia a la meva germana amb qui podia parlar en aquestes llengües, perquè ella també ho estava aprenent.