Les llengües poden ser moltes coses: un canal de transmissió, una forma d’identificar-se, un negoci, una cultura… Per a mi, les llengües són un pont cultural que connecta a les persones amb la seva història, les seves arrels, les seves tradicions i la forma que tenen de relacionar-se amb el món.
Jo crec que per parlar una llengua has de conviure amb els parlants d’aquella llengua.
Soc de Pakistan, però en concret soc de Gujrat, per això la meva llengua materna és el panjabi. L'urdú és una llengua molt bonica i també la parlo amb les amigues, per això tinc una connexió amb l’urdú i també m’agraden les seves lletres com s’escriuen.
Aquestes llengües que he après per a mi han estat molt útils en tots aquests anys. He viscut aquí tota la meva vida, però no oblidaré mai les tradicions i costums de la meva família. I dins d’aquesta tradició està la llengua.
Els anys anaven passant i jo anava creixent. Vaig fer cinc anys, i els meus pares van decidir viatjar cap a Barcelona pel futur dels meus germans i meu. Llavors em vaig acomiadar de la meva família, sense saber que mai tornaria a veure'ls.
En general, em sento molt afortunada de poder parlar sis llengües. Cada un dels idiomes té un significat molt especial per mi. Tot i que a vegades puc estar una mica confusa i canviar d’idioma segons la situació, crec que és una cosa que em fa única.
Avui puc parlar 5 llengües: català, castellà, anglès, urdú i francès. També parlo, però poc, bengalí, panjabi, alemany i japonès. I algunes vegades portuguès.
Des de petita parlava molt bé el castellà i el català, els meus pares em parlaven en ilocano i jo els entenia, però no el podia parlar, no em sortien les paraules.
Malgrat no tenir el català com a llengua principal, en un futur voldria que la meva família el parlés, ja que és una llengua que té paraules molt boniques. I també m’agradaria aportar el meu granet de sorra per mantenir la llengua viva.
Tota la meva família el parla, però també els seus dialectes, com la meva mare el cebuà i el meu pare el llongo, i per això se’m fa una mica més difícil comunicar-me en tagal, perquè barrejo paraules en llongo o cebuà i se'm queden mirant rar.