Hola em dic Izan. Vaig néixer en Barcelona Catalunya l’any 2010 En aquesta ciutat es parla: castellà i català. Vaig anar a escola al cap de quatre anys. La primera llengua que vaig aprendre va ser el castellà, al cap de cinc anys vaig començar a parlar en català, perquè jo visc a Catalunya i perquè volia aprovar català.
A sis anys vaig començar a jugar a futbol, i això em va ajudar a millorar un poc el llenguatge. En 5è vaig començar anglès a l’escola, però per mi, era molt senzill, ja que mirava vídeos i videojocs. I vaig aprovar anglès a la primera, vaig treure un excel·lent.
A tretze anys a l’institut vaig començar a aprendre francès per un any i tot l’any vaig anar molt bé, però el vaig deixar perquè era molt difícil, tampoc no m’agrada la llengua perquè és molt complicada.
Avui puc parlar 5 llengües: català, castellà, anglès, urdú i francès. També parlo, però poc, bengalí, panjabi, alemany i japonès. I algunes vegades portuguès. En el futur m’he d’esforçar molt i necessito aprovar tot les matèries, i així poder aprendre una llengua més.
Tothom diu que soc bo en llengües. Però no sé si és veritat, estic estudiant molt per aprovar. Tinc molts amics que són de tot del món, i puc aprendre més llengües quan vaig a altres països.
Avui a Catalunya tothom parla en castellà o altra llengua, però, a l’escola aprenem català. Al Pakistan parlem urdú, però en altres llocs de Pakistan parlen altres llengües perquè té diferents cultures com ara el panjabi. A les escoles parlen urdú, anglès i panjabi com les nostres mares i pares.
El meu pare és el primer que li ve de gust de parlar castellà quan ha vingut a Espanya, l’ha après de seguida. Però, en canvi, no parla català.
La meva mare està aprenent castellà ara, no obstant això quan ella sap alguna cosa, se l’oblida de seguida, perquè no el fa servir, ja que tota l’estona amb els coneguts parla en urdú.