Em dic Guransh i vaig néixer a Espanya, però el meu món està ple de llengües que venen de llocs molt diferents. Encara que visc en un país on es parlen dos idiomes oficials, el català i castellà; en el meu dia a dia es troben cinc, sis que em connecten amb les meves arrels i família, per descomptat.
Per començar, hi ha el castellà i el català, que són les llengües que vaig aprendre des de petita, perquè vaig néixer aquí, a Espanya, i perquè vaig anar a l’escola on eren obligatoris. A casa parlava el castellà amb la meva germana, però a més a més havia de parlar altres idiomes més. Però a part d’això el català el vaig aprendre perquè els professors m’insistien a parlar-lo. Al principi em va costar una mica, però ara em sento igual de còmode parlant els dos idiomes. Encara que prefereixo tenir conversacions en castellà, perquè sento que no el parlés correctament.
Després, hi ha l’anglès. Aquest idioma va arribar a la meva vida per tres coses: La meva germana gran, l’escola i les cançons en anglès. La meva germana sempre mirava pel·lícules i escoltava música en anglès. Jo com a bona germana petita, la imitava sempre. A l’escola l’anglès també era una assignatura important, tot i que al principi només aprenia coses bàsiques, a poc a poc el vaig anar millorant. El que més em va sorprendre és que a l’escola no el parlava molt, a casa tampoc, però d’alguna manera el sé parlar fluidament. I el que més m’agrada de saber anglès que molta gent em diu que els agrada molt veure’m parlar aquest idioma.
Aquests idiomes són els principals, les llengües que m’agrada parlar de veritat són el panjabi i l’hindi. Aquests idiomes els he après gràcies als meus pares. Perquè ells són de l’Índia i sempre han volgut que els meus germans i jo no perdem la nostra connexió amb les nostres arrels. A més, sé llegir i escriure el panjabi, una de les coses que més agraeixo als meus pares. L’hindi el vaig aprendre perquè les amigues dels meus pares són hindús i per les pel·lícules de Bollywood.
I finalment: l’urdú. Aquesta llengua és molt semblant a l’hindi, però la vaig conèixer perquè la meva mare té amigues Pakistaneses. Al principi pensava que era el mateix idioma, però a poc a poc em vaig adonar de les moltes petites diferències que les fan diferents i úniques.
En general, em sento molt afortunada de poder parlar sis llengües. Cada un dels idiomes té un significat molt especial per mi. Tot i que a vegades puc estar una mica confusa i canviar d’idioma segons la situació, crec que és una cosa que em fa única.