Soc l’Ali i puc parlar sis llengües: català, castellà, anglès, urdú, punjabi i hindi, així que soc poliglot.
Les meves llengües maternes són l’urdú i el punjabi. Vaig adquirir aquestes llengües a casa per part dels meus pares. Tots dos van néixer a Gujrat, una ciutat a prop de la frontera amb l’Índia. Les meves germanes també van néixer allà, però van arribar a Barcelona quan encara anaven a infantil.
A casa avui dia estem evitant parlar en castellà, perquè segons la mare el parlem massa, però jo crec que no. El cas és que des de fa ja temps parlem urdú i una mica de punjabi. El castellà ho parlem quan els pares no estan presents, o quan tenim una reunió de germans i volem que els pares no sàpiguen quins temes estem tractant.
L’hindi el parlo i l’entenc, ja que és una llengua molt similar a l’urdú i el punjabi.
La meva llengua d’identificació, la meva llengua materna, és l’urdú perquè des de petit ha estat present a la meva vida i és la llengua que m’han ensenyat a casa.
Malgrat no tenir el català com a llengua principal, en un futur voldria que la meva família el parlés, ja que és una llengua que té paraules molt boniques. I també m’agradaria aportar el meu granet de sorra per mantenir la llengua viva.
D’anglès, sincerament tinc un nivell bo, ja que puc parlar i escriure amb facilitat, però a l’hora d’entendre’l tinc una mica de dificultats, perquè els natius parlen amb molta rapidesa.
Avui dia estic assistint a l’EOI de Drassanes per aprendre àrab. Encara estic en el nivell A1, però en un futur voldria ser un parlant expert. Estic aprenent aquesta llengua perquè la meva família té relació amb els països àrabs. I també perquè en un futur voldria treballar en algun dels països de la península aràbiga.