Des de que vaig néixer la meva mare sempre m'ha parlat en català, i el meu pare en francès. Jo no vaig aprendre a parlar fins als tres o quatre anys, dels zero als tres o quatre anys, em vaig estar comunicant en signes. La primera paraula que vaig dir va ser "guitare" la vaig dir mentre el meu pare tocava la guitarra al saló, la paraula és francesa, en català, significa guitarra.
Em dic Zaiba Rafikbhai i la procedència de la meva família és de l'Índia, en concret de la regió de Gujarat, que està situada al nord-oest d'Índia i té frontera amb el Pakistan. La meva llengua materna és el gujarati. I és que vaig néixer a Gujarat i vaig estar allà fins als nou anys. Tinc habilitats en parlar-lo i escoltar-lo, però em costa una mica escriure'l correctament. Hi ha 46 milions de persones que parlen gujarati i és la 23ª llengua més parlada del món. Tot i això, quan anava a l'escola aprenia l'anglès i l'hindi.
L'italià va venir de sobte, el meu pare va anar una temporada a Itàlia quan era adolescent, aleshores en va aprendre moltíssim. Quan em vaig adonar, jo volia que m'ensenyés a parlar-ho, i així va ser, per part seva, em va ensenyar tot el que va poder, i el que se'n recordava, però, per una altra banda, jo, volia aprendre més, aleshores, em vaig posar a aprendre'l pel meu compte, mirant vídeos de YouTube, mirant pel·lícules i sèries italianes.
A casa meva, la meva mare és l’única que sap parlar un dels llenguatges indígenes, és a dir, que estan en perill de desaparèixer, el quítxua. És una llengua que es parla per alguns llocs de sud Amèrica com Perú o Bolívia. Ella, com moltes persones, no la sap escriure, només la parla amb l’àvia o alguns dels meus familiars.
Vaig néixer a un poble de Nepal. A casa i al poble parlàvem nepalès. Quan tenia un any ens vam traslladar a la ciutat i allà també parlàvem en nepalès, però com que anava a l’escola privada ens ensenyaven l'anglès i el nepalès. A la televisió de Nepal també hi havia canals i sèries de India que parlaven en hindi.
Ara que ja sé cinc llengües, no vol dir que no cal saber-ne més o practicar les que ja sé, per això, intento aplicar-les en el meu dia dia per no oblidar-les. El punjabi i el hindi els utilitzo per comunicar-me amb la família i amics i el català, castellà i anglès els aprofito fora de casa o millor dit fora del meu àmbit personal, com a l’escola, pel carrer, etc.
Recordo que quan era petita el meu pare i jo parlàvem en català per practicar, ja que jo anava a l'escola i ell anava a una acadèmia on aprenia el català.
Aquestes són les llengües que em fan ser jo mateixa (català, castellà, caló, anglès i francès) però això no vol dir que d'aquí a uns anys no aprengui més i millori les que ja sé.
A casa parlo l’amazigh, un idioma que es parla al nord d’Àfrica i que no té una gran quantitat de parlants, ja que s’ha anat perdent amb el temps.
Jo sóc xinès, vaig néixer a Lleida però els meus pares van néixer a la Xina, ells parlen xinès i qing tian hua, un dialecte del xinès. Mentre ells treballaven en Espanya, a mi em van portar a la Xina perquè els meus pares no podien cuidar-me. El qing tian hua el vaig aprendre a la Xina abans de venir, quan estava amb els meus avis i el segueixo parlant amb la meva família.