Sneh
Recordo quan estudiava a India em costava escriure hindú i un dia a l’escola quan estava en la classe d’hindú, la professora em va arrencar el paper on estava escrivint només per escriure tort.
Recordo quan estudiava a India em costava escriure hindú i un dia a l’escola quan estava en la classe d’hindú, la professora em va arrencar el paper on estava escrivint només per escriure tort.
Alguns es reien de com parlava, degut a això em vaig posar-me trista, perquè no podia fer res sinó estudiar i ignorar el que diu la gent.
El que crec que destaca més és la importància sentimental o íntima que em transmet cada llengua.
Ja fa molts anys que estic Barcelona, a vegades ja no entenc algunes paraules del tagalog i quan em parlen en tagalog els hi contesto en castellà.
El gallec ha sigut una de les llengües que sempre a estat a la meva família. És l'única llengua de les que practico, que no se parlar. Entenc tot i això és molt important perquè així podem viatjar a països de parla portuguesa com Portugal o Brasil.
En l’ilocano costa molt pronunciar les paraules, són paraules molt complicades i quan parles sembla que estiguis enfadat, i em fa gràcia.
Ara que m'estic fent gran penso que la vida em dona una altra oportunitat per seguir endavant. El meu avi sempre em deia que al món tot és possible.
El punjabi el parlo amb la meva família i amb els meus amics. I l'urdú el parlo amb gent d’origen pakistaní, perquè per a mi és una llengüa de respecte, és a dir, el punjabi és llenguatge col·loquial i l’urdu és més formal.