Als viatges jo parlo l'idioma que es parli en el país, però si no sé parlar l'idioma que es parla en el país, acostumo a parlar el castellà o l'anglès, ja que són les llengües que les persones entenen amb més facilitat. A les botigues acostumo a parlar l'idioma en el qual em parli la persona de la botiga, però, a vegades pel costum de parlar el català a l'escola, quan em poso nerviosa encara que penso en castellà em poso a parlar català.
La meva relació amb els idiomes no és gaire fascinant, ja que crec que la meva experiència és força comuna. En total, sé parlar 5 idiomes: el català, el castellà, l'anglès, el bengalí i una mica de francès.
Sóc de les típiques persones que corregeix les faltes d’ortografia dels altres sigui l’idioma que sigui. Òbviament ho faig amb bona intenció i no amb mala intenció, és que m'agafa una mena de TOC. Del 100%, diria que parlo un 35% castellà, 30% tagal, 20% anglès, 10% català i un 5% de francès.
De petita pensava que el millor era que tot el món parlés la mateixa llengua. A la llarga he entès perfectament perquè en parlem de diferents, la llengua és un símbol de cultura i per molt que dues llengües s’assemblin hi ha d’haver el dret de parlar-les perquè marca qui som i d’on venim, la prohibició d’una llengua és la prohibició d’una cultura i la prohibició de la cultura de la llibertat i de la llibertat, de viure.
El castellà i el català els vaig aprendre i estudiar a l’escola. Els meus professors em parlaven en català i els meus amics, si no em parlaven en tagalog o iloka ho feien en castellà, perquè ja estàvem acostumats a parlar-lo.
A casa parlo tagàlog amb la família, però soc més d'entendre que parlar-lo. El tagàlog té paraules del castellà i de l’anglès ja que l’Imperi Espanyol i els Estats Units van controlar les tropicals terres de les Filipines.
Amb el meu pare, acostumo a parlar italià i, de vegades, castellà, mentre que amb la meva mare em comunico en anglès. Amb la meva germana, en canvi, acostumo a parlar en castellà.
Amb els meus amics sempre parlo en castellà, encara que amb alguns amics i amigues filipines a vegades parlo molt en tagal. Però normalment em comunico millor amb el castellà i tagal, que en català.
Un dels meus objectius en la vida és aprendre molts més idiomes, no m'importa quin, només vull viatjar per tot el món sense una barrera lingüística.
El meu nom i els meus cognoms poden crear confusions sobre les meves arrels, això perquè el nom pot pertànyer a diferents religions com poden ser el cristianisme, islam o judaisme. El cognom pot semblar castellà, és a dir, un embolic.