El castellà i el català els vaig aprendre i estudiar a l’escola. Els meus professors em parlaven en català i els meus amics, si no em parlaven en tagalog o iloka ho feien en castellà, perquè ja estàvem acostumats a parlar-lo.
Els meus pares al cap de poc ja començaven a veure moltíssims canvis en mi, fins i tot en la manera com em comunicava. Era molt diferent. Per exemple, començava a utilitzar les mans d’una manera “agressiva”, ja que la meva família es comunicava amb les mans també.
El meu nom i els meus cognoms poden crear confusions sobre les meves arrels, això perquè el nom pot pertànyer a diferents religions com poden ser el cristianisme, islam o judaisme. El cognom pot semblar castellà, és a dir, un embolic.
Encara que parlo castellà sempre el lleonès ha sigut un gran protagonista al llarg de la meva vida, perquè tota la meva família excepte el meu avi són descendents d'un poble de Castella i Lleó molt prop de Galícia. És un idioma molt poc conegut, ja que està en perill d'extinció, però no significa que per no ser conegut no existeixi.
De les meves dues llengües maternes, l’urdú és la que m’agrada més perquè sona més formal. Aquesta llengua s’escriu amb alfabet persa i de dreta a esquerra, mentre que el panjabi té un sistema d’escriptura anomenat Gurmukhi.
Els meus pares són del Marroc i normalment parlo àrab amb ells. Tots dos parlen un dialecte diferent de l'àrab: Magrebí i Estàndard Modern (fusha). L'expressió que més m'agrada dir és "sabah al khair" que vol dir: "Bon dia!" Tanmateix, parlen àrab amb moltes paraules del castellà, perquè fa molts anys que estan a Barcelona.
A part d’això, en el futur, m’agradaria aprendre àrab i rus perquè m'interessa molt la literatura clàssica russa i l’àrab perquè he llegit alguns poemes traduïts composts per poetes àrabs, i va ser realment al·lucinant, els nadius em van dir que en àrab, els poemes sonaven molt més agradables i bonics, un exemple d'aquests poetes és Tarafa.
Quan tenia quatre anys la meva mare pensava que seria bona idea enviar-me al Marroc durant quatre mesos per poder aprendre millor i més ràpid l’àrab, així que hi vaig anar i el vaig millorar. Tot i això, quan vaig arribar a Barcelona no recordava el castellà i el català. Això em va estar atabalant durant molt de temps perquè tot i que dominava perfectament el castellà em vaig acostumar a parlar en àrab i barrejava les dues llengües.
La raó per la qual parlo català és molt simple: per l'escola. Però això no significa que sempre l'hagi parlat amb normalitat. A la meva escola la majoria de classes es fan en català, però amb els meus amics i a classe jo parlava en castellà, cosa que em va complicar moltíssim que parlés fluidament en català quan vaig entrar a l'ESO, perquè quan vaig arribar no podia dir més de dues paraules seguides en català sense fer un gran esforç.
مرحبا اسمي مصطفى اتحدث العربية مع والدي. ولدت في برشلونة اتحدث الاسبانية مع اصدقائي والكاتالونية مع اساتذتي. اتحدث العربية والاسبانية والكاتالونية وقليل من الانكليزية. معظمها عربي لأنني أتحدث العربية كل يوم ومع والدي أيضا.