A casa parlem en àrab i en castellà, perquè l'àrab és el nostre idioma i el parlem molt bé tots. Encara que la meva mare hagi nascut al Marroc parla molt bé el castellà, perquè ella va venir quan tenia 18 anys a Barcelona. La meva mare entèn una miqueta el català, però no el parla, i el meu pare no parla el castellà, només l'àrab; ja que ell no viu a Barcelona amb nosaltres.
A casa, des de petita, parlàvem en romanès i en castellà. La meva mare ens parlava a la meva germana gran i a mi en romanès la majoria del temps. És molt estrany, perquè gran part de la meva infància l’he passat a l’hospital, perquè tenia càncer, llavors tinc més relació amb el català i el castellà des de petita. Allà jo em comunicava amb els metges en general en castellà i en català.
L'àrab és la llengua en què sempre m'he sentit més lliure i en què està fundada la major part de la meva personalitat per haver nascut a Líban i els anys que vaig passar envoltat principalment de familiars i amics que parlaven àrab. Vaig pensar que sens dubte l’àrab i l'anglès serien les úniques llengües que se'm farien fàcils d’expressar-me, fins que als 7 anys vaig venir a Espanya i vaig aprendre català i espanyol; els dos idiomes que avui en dia faig servir més que l'àrab perquè només el parlo amb els meus pares.
A casa majoritàriament es parla àrab i castellà, tot i que de vegades també català. Des de petita, la meva família m’ha parlat i ensenyat àrab. Però quan vaig començar a anar a la guarderia vaig aprendre el català. Una mica més gran ja sabia quatre idiomes, perquè a l’escola estudiava castellà, català i anglès.
Ella explica que el més estrany que li ha passat en el món de les llengües, va ser parlar en alemany, a Tailàndia, amb una noia xinesa.
Quan vaig anar acabant primària, vaig començar a descobrir un nou gènere musical, el k-pop. És com el pop però en coreà. Em va agradar molt la seva música, i també vaig començar a mirar sèries coreanes. La veritat és que les sèries d'allà són molt addictives, i he vist més de cent en total. Però hi havia un problema, i era que no m'agrada llegir els subtítols mentre estava mirant la sèrie al mateix temps, i vaig decidir aprendre l'idioma perquè fos més fàcil.
El que crec que destaca més és la importància sentimental o íntima que em transmet cada llengua.
Em sembla molt interessant això de posar-li noms diferents a cada cosa i sona molt misteriós, ja que li pots dir a algú que l'estimes però no obtenir cap resposta pel fet que no parli les mateixes llengües que tu, i sona tan misteriós que fins i tot a vegades comença a sonar trist, perquè conec a persones que no poden comunicar-se amb els seus familiars pel fet de no saber parlar la mateixa llengua.
El meu avi va viatjar a Turquia, Aràbia Saudita i Alemanya amb el seu fill gran. El meu avi i el meu tiet parlen àrab i turc. Els meus pares van fer un esforç perquè jo no deixi de parlar urdu ni anglès.
He après diversos idiomes, però per aprendre àrab i no perdre’l cada estiu vaig al Marroc i així mantinc el meu nivell i aprenc coses noves. Al Marroc n’hi ha dos tipus d'àrab l’oriental i l’occidental i cadascun té la seva pronunciació i diferents paraules encara que signifiquin el mateix.