Al poble hi tinc més que algun amic i quan quedo amb ells sempre surt el tema que sóc una pixapí, per l'accent tan obert i tan barceloní que tinc. Ells tenen un accent molt més tancat i fan servir paraules sense ser castellanismes (tenen l'accent del berguedà).
Des de que vaig néixer la meva mare sempre m'ha parlat en català, i el meu pare en francès. Jo no vaig aprendre a parlar fins als tres o quatre anys, dels zero als tres o quatre anys, em vaig estar comunicant en signes. La primera paraula que vaig dir va ser "guitare" la vaig dir mentre el meu pare tocava la guitarra al saló, la paraula és francesa, en català, significa guitarra.
Em dic Zaiba Rafikbhai i la procedència de la meva família és de l'Índia, en concret de la regió de Gujarat, que està situada al nord-oest d'Índia i té frontera amb el Pakistan. La meva llengua materna és el gujarati. I és que vaig néixer a Gujarat i vaig estar allà fins als nou anys. Tinc habilitats en parlar-lo i escoltar-lo, però em costa una mica escriure'l correctament. Hi ha 46 milions de persones que parlen gujarati i és la 23ª llengua més parlada del món. Tot i això, quan anava a l'escola aprenia l'anglès i l'hindi.
L'italià va venir de sobte, el meu pare va anar una temporada a Itàlia quan era adolescent, aleshores en va aprendre moltíssim. Quan em vaig adonar, jo volia que m'ensenyés a parlar-ho, i així va ser, per part seva, em va ensenyar tot el que va poder, i el que se'n recordava, però, per una altra banda, jo, volia aprendre més, aleshores, em vaig posar a aprendre'l pel meu compte, mirant vídeos de YouTube, mirant pel·lícules i sèries italianes.
A casa meva, la meva mare és l’única que sap parlar un dels llenguatges indígenes, és a dir, que estan en perill de desaparèixer, el quítxua. És una llengua que es parla per alguns llocs de sud Amèrica com Perú o Bolívia. Ella, com moltes persones, no la sap escriure, només la parla amb l’àvia o alguns dels meus familiars.
A l’Índia hi ha 780 llengües de les quals jo només sé panjabi i hindi, hi ha més de cent religions, les que conec més són hinduisme, musulmà, sikhisme, budisme o jainisme, etc. Quan parlo en panjabi no sempre dic paraules del panjabi, dic moltes paraules d'urdú per ex. “jalwa“ que significa màgia i en panjabi es diu “jadu”, “mohabbat”, que significa amor i en panjabi és “pyaar”.
Hi ha hagut cops en què no m'ha agradat gens el meu accent perquè la majoria de la meva família parla diferent, i suposo que jo també em sentia diferent, com que els estius passo molta estona amb la família fan comentaris sobre el meu accent, com si fos una cosa dolenta parlar així.
Vaig néixer a un poble de Nepal. A casa i al poble parlàvem nepalès. Quan tenia un any ens vam traslladar a la ciutat i allà també parlàvem en nepalès, però com que anava a l’escola privada ens ensenyaven l'anglès i el nepalès. A la televisió de Nepal també hi havia canals i sèries de India que parlaven en hindi.
La meva àvia era d'Andalusia, concretament d'un poble de les afores, ella parlava molt ràpid, jo i les meves tietes érem els únics que sabíem entendre el que deia, a part, em feia molta gràcia quan es menjava algunes de les lletres de les paraules.
La meva mare és de Noruega, d’un petit municipi que es diu Søgne, llavors com la meva mare és de Noruega vaig aprendre el noruec i el parlo fluid sense problema i l’escric bastant bé, però encara em falta aprendre.