L'italià va venir de sobte, el meu pare va anar una temporada a Itàlia quan era adolescent, aleshores en va aprendre moltíssim. Quan em vaig adonar, jo volia que m'ensenyés a parlar-ho, i així va ser, per part seva, em va ensenyar tot el que va poder, i el que se'n recordava, però, per una altra banda, jo, volia aprendre més, aleshores, em vaig posar a aprendre'l pel meu compte, mirant vídeos de YouTube, mirant pel·lícules i sèries italianes.
A casa meva, la meva mare és l’única que sap parlar un dels llenguatges indígenes, és a dir, que estan en perill de desaparèixer, el quítxua. És una llengua que es parla per alguns llocs de sud Amèrica com Perú o Bolívia. Ella, com moltes persones, no la sap escriure, només la parla amb l’àvia o alguns dels meus familiars.
A l’Índia hi ha 780 llengües de les quals jo només sé panjabi i hindi, hi ha més de cent religions, les que conec més són hinduisme, musulmà, sikhisme, budisme o jainisme, etc. Quan parlo en panjabi no sempre dic paraules del panjabi, dic moltes paraules d'urdú per ex. “jalwa“ que significa màgia i en panjabi es diu “jadu”, “mohabbat”, que significa amor i en panjabi és “pyaar”.
Vaig néixer a un poble de Nepal. A casa i al poble parlàvem nepalès. Quan tenia un any ens vam traslladar a la ciutat i allà també parlàvem en nepalès, però com que anava a l’escola privada ens ensenyaven l'anglès i el nepalès. A la televisió de Nepal també hi havia canals i sèries de India que parlaven en hindi.
La meva àvia era d'Andalusia, concretament d'un poble de les afores, ella parlava molt ràpid, jo i les meves tietes érem els únics que sabíem entendre el que deia, a part, em feia molta gràcia quan es menjava algunes de les lletres de les paraules.
La meva mare és de Noruega, d’un petit municipi que es diu Søgne, llavors com la meva mare és de Noruega vaig aprendre el noruec i el parlo fluid sense problema i l’escric bastant bé, però encara em falta aprendre.
Quan ja vaig fer 13, em van pujar d'equip i em va tocar un entrenador que parlava català. Avui en dia, segueixo amb aquest entrenador. Ens fa els entrenaments en català, això m'agrada molt més i sembla mentida que sigui un luxe poder entrenar amb la meva llengua materna.
Ara que ja sé cinc llengües, no vol dir que no cal saber-ne més o practicar les que ja sé, per això, intento aplicar-les en el meu dia dia per no oblidar-les. El punjabi i el hindi els utilitzo per comunicar-me amb la família i amics i el català, castellà i anglès els aprofito fora de casa o millor dit fora del meu àmbit personal, com a l’escola, pel carrer, etc.
Recordo que quan era petita el meu pare i jo parlàvem en català per practicar, ja que jo anava a l'escola i ell anava a una acadèmia on aprenia el català.
Aquestes són les llengües que em fan ser jo mateixa (català, castellà, caló, anglès i francès) però això no vol dir que d'aquí a uns anys no aprengui més i millori les que ja sé.