La primera paraula que vaig aprendre en portuguès és bonitinho perquè la meva madrastra sempre ho diu, significa que alguna cosa és bonica. M'agradaria parlar portuguès i entendre molt més, perquè cada any anem al Brasil, i m'agrada molt el país, el menjar, la seva cultura i el seu idioma, per això cada cop intento aprendre més.
Amèrica va ser descoberta, colonitzada, es va independitzar de Portugal i va evolucionar perquè es pogués crear el portuguès brasiler que avui coneixem. I aquest va ser el portuguès que he fet servir durant mitja vida, fins que un dia, un amic del meu pare que és d’Espanya, va venir a visitar Brasil i va passar una estona a casa meva.
A casa parlo tagàlog amb la família, però soc més d'entendre que parlar-lo. El tagàlog té paraules del castellà i de l’anglès ja que l’Imperi Espanyol i els Estats Units van controlar les tropicals terres de les Filipines.
Els meus pares són del Marroc i normalment parlo àrab amb ells. Tots dos parlen un dialecte diferent de l'àrab: Magrebí i Estàndard Modern (fusha). L'expressió que més m'agrada dir és "sabah al khair" que vol dir: "Bon dia!" Tanmateix, parlen àrab amb moltes paraules del castellà, perquè fa molts anys que estan a Barcelona.
Si em trobo una persona que parla castellà o català com jo, prefereixo parlar-li en el seu idioma matern (si és que el sé parlar). Com bé va dir Nelson Mandela "If you talk to a man in a language he understands, that goes to his head. If you talk to him in his own language, that goes to his heart."
A mi des de petita em deien “En quina llengua parleu en casa?”, i normalment responc “Ah… no sé, és que parlem moltes llengües.” o “És que és molt complicat” i la persona insisteix perquè li digui en quina llengua parlo i després hi ha l'embolic i ho he d'explicar com unes cent vegades.
A primària vaig estar en un cor, a sisè vam viatjar a Alemanya per fer un concert i vaig haver de presentar al cor en alemany, m’havia memoritzat unes 4 pàgines de les presentacions de cada acte del cor en alemany i el mateix va passar a Portugal a finals de primer d’ESO, el mètode que vaig utilitzar va ser bàsicament la repetició de les paraules per memoritzar i millorar la pronúncia. Tot i que vaig poder parlar en alemany i portuguès, actualment no puc entendre res, el castellà, al català, l’anglès i el tagal són els únics idiomes que puc llegir i entendre’ls (el tagal més o menys).
Ella explica que el més estrany que li ha passat en el món de les llengües, va ser parlar en alemany, a Tailàndia, amb una noia xinesa.
El que crec que destaca més és la importància sentimental o íntima que em transmet cada llengua.
Amb la mare parlo portuguès, amb el pare castellà i amb la germana mitjana anglès, la petita no sap parlar doncs parlem una mica de tot, només parlo català amb la meva tieta i la mare de la meva tieta.