També estic intentant aprendre altres idiomes, perquè el meu somni és ser intèrpret de diferents llengües, i també és una habilitat que vull aconseguir. A l’institut estic aprenent alemany; a la mesquita i amb Duolingo, àrab; també a Duolingo, grec i rus; i amb una altra aplicació aprenc italià i portuguès. En el futur també m’agradaria començar a aprendre francès.
Vaig néixer a Barcelona, però els meus pares són de Bangladesh. La meva llengua materna és el bengalí, però sent sincera no el parlo gaire bé, ja que només el parlo a casa i he anat oblidant a poc a poc com es parla.
Cada llengua forma part d’una cultura i això fa que sigui més important de mantenir, si només existís una llengua moltes tradicions es perdrien, com contes populars o cançons.
Crec que és important valorar totes les llengües, fer-les servir amb respecte i defensar especialment aquelles que es troben en situació de desavantatge. Aprendre llengües no és només adquirir una eina de comunicació, sinó que també és una manera de créixer com a persona.
En conclusió, la meva autobiografia lingüística reflecteix la relació complexa i emocional que tinc amb les llengües. Cada idioma forma part d’una etapa, d’una persona o d’un sentiment diferent dins meu. El castellà és la llengua que més utilitzo amb els amics, però el català és la que realment sento com a pròpia i estimada. El gallec em connecta amb les meves arrels familiars, i altres idiomes com el portuguès, l’anglès, el francès o el txec representen curiositat, experiències viscudes i ganes de continuar aprenent. En definitiva, les llengües no són només una manera de comunicar-nos, sinó també una part de la nostra identitat i de la nostra història personal.
L’origen del meu primer cognom no és molt especial. És del meu pare i si no m’equivoco crec que espanyol. El segon sí que té una mica més d’història. De petita no m'agradava gens perquè hi havia persones que se’n burlaven, deien que havia de ser d’Holanda, el país. La veritat és que no tinc cap relació familiar amb Holanda, de fet el cognom ve del Brasil. Es deu principalment a la colonització i ocupació holandesa que hi va haver al país fa bastant de temps.
Hi ha gent que es pensa que l’àrab és sol una llengua quan en veritat hi ha moltes varietats com darija, amazigh, berber, fusha…
El 21 de febrer se celebra el dia internacional de la llengua materna, que es va originar al sud d’Àsia més específicament a la capital de Bangladesh, Dakka, quan molts estudiants van ser assassinats per defensar la llengua materna.
Parlo diferents llengües en diferents situacions com, per exemple, urdú amb la meva mare, com he dit abans, i anglès o castellà amb els amics. Però si són amics del Pakistan, de Bangladesh o de l’Índia faig servir l’urdú. A l’escola i amb els professors parlo català.
Tota la família del meu pare parla català, es comunica i s'expressa en català. Com és una llengua que s'està perdent, nosaltres sempre intentem parlar el català amb tothom, ja sigui amb la cambrera al restaurant o amb el veí de l'escala.