Si em trobo una persona que parla castellà o català com jo, prefereixo parlar-li en el seu idioma matern (si és que el sé parlar). Com bé va dir Nelson Mandela "If you talk to a man in a language he understands, that goes to his head. If you talk to him in his own language, that goes to his heart."
A mi des de petita em deien “En quina llengua parleu en casa?”, i normalment responc “Ah… no sé, és que parlem moltes llengües.” o “És que és molt complicat” i la persona insisteix perquè li digui en quina llengua parlo i després hi ha l'embolic i ho he d'explicar com unes cent vegades.
A primària vaig estar en un cor, a sisè vam viatjar a Alemanya per fer un concert i vaig haver de presentar al cor en alemany, m’havia memoritzat unes 4 pàgines de les presentacions de cada acte del cor en alemany i el mateix va passar a Portugal a finals de primer d’ESO, el mètode que vaig utilitzar va ser bàsicament la repetició de les paraules per memoritzar i millorar la pronúncia. Tot i que vaig poder parlar en alemany i portuguès, actualment no puc entendre res, el castellà, al català, l’anglès i el tagal són els únics idiomes que puc llegir i entendre’ls (el tagal més o menys).
Ella explica que el més estrany que li ha passat en el món de les llengües, va ser parlar en alemany, a Tailàndia, amb una noia xinesa.
El que crec que destaca més és la importància sentimental o íntima que em transmet cada llengua.
Amb la mare parlo portuguès, amb el pare castellà i amb la germana mitjana anglès, la petita no sap parlar doncs parlem una mica de tot, només parlo català amb la meva tieta i la mare de la meva tieta.
Fa una miqueta més d’un any, per temes familiars, em vaig mudar a Barcelona i m’ha anat bé: tinc molt bons amics, jugo a bàsquet, que és el meu esport favorit, i amb el català m’ha anat prou bé, el trobo fàcil. Hi ha algunes coses que em costen una mica, per continuo treballant i aprenent més català i d'altres idiomes, perquè tots els idiomes que parles, tan sols t'afavoreixen a tu, t'ajuden molt.