Em dic Momna Bhatti Lodhi, soc de Pakistan i tinc 14 anys. En el meu país la llengua materna i la que parlo jo amb la meva família es l’urdú. En el país on visc ara la llengua materna és l’espanyol però a la meva ciutat es parla més el català.
Jo sé parlar moltes llengües com l’ urdú, el castellà, el català, el punjabi i l’anglès. A part de les llengües que sé parlar voldria saber-ne més. Les que m’agradaria aprendre són el japonès, el xinès i el bengalí. Però la que més il·lusió em faria aprendre és el francès, la meva llengua preferida.
Parlo diferents llengües en diferents situacions com, per exemple, urdú amb la meva mare, com he dit abans, i anglès o castellà amb els amics. Però si són amics del Pakistan, de Bangladesh o de l’Índia faig servir l’urdú. A l’escola i amb els professors parlo català.
Em sento segura i insegura en parlar algunes llengües. Em sento segura quan parlo castellà i urdú però no m’hi sento tant quan parlo català o anglès.
Hi ha moltes llengües al món. Moltes em fan curiositat i altres no tant. Les llengües que em criden l’atenció són el xinès,el portuguès, l’italià, l’alemany i el romanès. I la que més, la llengua coreana.
Tot això és el que jo penso sobre les llengües que parlo o m’agraden.