• Nick Galingo Ajno
  • |
  • INS Milà i Fontanals
  • |
  • 2024-2025

La meva primera llengua i també la meva llengua materna va ser el castellà, me’l va ensenyar la meva mare de petit i és amb la llengua que parlo cada dia. Després durant la meva estança a la llar d’infants vaig aprendre el català i durant els anys a l’escola i institut la meva pronunciació i escriptura van millorar.

A la meva escola, Tres Pins, abans era un internat per a persones sordmudes, on anys més tard es va perdre aquesta essència i es va convertir en una escola pública. Quan vaig arribar a l’escola, a P4 em van ensenyar l’abecedari i algunes frases en llengua de signes catalana. Lamentablement no vaig aprendre molt aquest idioma perquè feia una altra classe. Però ara mateix sé dir l’abecedari i unes frases bàsiques de la llengua de signes catalana. 

Després a l’escola també vaig aprendre l’anglès com una introducció de paraules, també vaig tenir un professor particular durant un any, on la veritat vaig aprendre alguns verbs i coses bàsiques per fer una conversa.

A l’institut em van donar l’oportunitat d’aprendre entre francès i alemany, i vaig escollir alemany. És una llengua que m’interessa molt per la seva història i que em feia especial il·lusió quan m’ho van dir. Durant aquests quasi 3 anys, he pogut aprendre bastant, fins i tot l’any 2024 a Sant Jordi vaig guanyar el premi de poesia d’alemany.

Amb Duolingo, una aplicació per aprendre llengües, vaig decidir aprendre portuguès, una llengua que m’agrada bastant pel seu accent.

Per últim, una llengua que no sé parlar, però sé dir unes paraules, és l’aimara, una llengua de Bolívia, el país de la meva mare. No sé dir gaire més que tres paraules, pel fet que la meva mare no em parla en aquesta llengua.

En un futur m’agradaria aprendre l’aimara, pel fet que és la llengua materna de la meva mare, però també em faria molta il·lusió aprendre el portuguès. M’encanta el seu accent, dialecte i quan escolto algú parlar en portuguès m’agrada molt escoltar-lo. Per últim, l’alemany és una llengua bastant difícil, però m’ha agradat bastant durant aquests quasi tres anys.