Encara que els meus pares parlin en tagàlog, perquè es puguin entendre, ja que un parla en bicolano i l’altre en ilocano, mai he pogut comunicar-me en aquestes tres llengües de Filipines. Només sé dir poques paraules, però si jo tingués ara mateix una conversa amb aquestes llengües, ningú i ni jo mateixa m’entendria.
Vull aprendre a parlar el tagàlog, el bicolano i l’ilocano, però els meus pares sempre m’han parlat en castellà, especialment ma mare. Ha nascut aquí, a Barcelona, i ha viscut la seva infància parlant en català i en castellà. Però quan va créixer, la meva àvia la va portar a les Filipines perquè pogués aprendre l’ilocano i el tagàlog. Llavors, ha anat aprenent fins a acostumar-se i que es convertís en la seva llengua materna. Però mai va oblidar el castellà. Als 18, va tornar i, fins ara, sap parlar el castellà molt fluid. En canvi, a mi no m’ha portat allà, així que se’m fa complicat, molt més quan anem de vacances a les Filipines, però per comunicar-me amb la meva família he d’utilitzar l’anglès.
En conclusió, puc parlar castellà, català, l’anglès, i a més entenc una mica el tagàlog. L’italià, el francès i el portuguès les he après pel Duolingo.