El català és la llengua amb la que sento més còmoda, és la meva llengua paterna i la parlo des de sempre. La utilitzo diàriament: en l’àmbit escolar i familiar. Tota la família del meu pare parla català, es comunica i s’expressa en català. Com és una llengua que s’està perdent, nosaltres sempre intentem parlar el català amb tothom, ja sigui amb la cambrera al restaurant o amb el veí de l’escala. Som molt conscients de la situació de la nostra llengua i d’aquesta manera el posem en valor per a que la gent faci l’esforç d’aprendre’l.
A casa també parlo italià, és la meva llengua materna. No l’utilitzo tant com el català, per això no em sento tan còmoda a l’hora d’expressar-me. Tot i així faig ús d’aquest idioma quan estic amb la família de la meva mare, que viuen a Itàlia, i a vegades, amb la meva mare. Com que fa molt que ma mare hi és a Barcelona, ja quasi no el parla, però a mi m’agradaria que em parlés amb italià i que me’l fes parlar més.
Una de les altres llengües que parlo és el castellà. Sí que em sento bé i segura quan parlo en castellà, tot i que no com quan ho faig en català. Entenc que l’aprenem perquè formem part d’Espanya però a casa quasi no el fem servir mai, potser la meva mare alguna vegada.
I per últim, parlo anglès. Parlo angès gràcies a l’escola i per això que l’utilitzo molt poc i em sento força insegura quan el practico. Aquest any m’estic esforçant molt per aprendre’l, ja que considero que és una llengua molt important per poder viatjar (gairebé tothom el parla o l’enten).
No puc dir encara que els parli, però l’any passat vaig començar a practicar el portuguès i el francès. Són llengües que m’agraden molt i considero que com més en sàpiga de llengües, més oportunitats de fer coses a la vida tindré. A més, aprendre coses noves no fa mal!